Una de les veus més lúcides del Congrés dels Diputats és la del diputat per EH Bildu, Jon Inarritu. El basc no da puntada sin hilo, i quan parla, paga la pena escoltar-se'l. Pel que diu, i per com ho diu. El polític atonyina sovint la dreta i no se n'amaga de les simpaties que té per Catalunya, on ve sovint i on parla amb comunicadors del país ben a gust. Fa un temps es va esplaiar de valent a La fábrica de Rufián, al seu canal de YouTube, i ara ha passat una estona amb Elisenda Carod per l'Està passant. Una conversa deliciosa on ha comparat la seva terra amb Catalunya de manera brillant:

Que el Polònia prengui nota: volem ja Inarritu en la roda de personatges. També ha revelat algunes intimitats sobre algun dels seus companys a l'hemicicle, revelant alguna curiositat sobre Pablo Casado o confessant quin és el polític de la dreta que li cau millor i amb qui no tindria problemes per anar de copes:

Inarritu també ha fet broma amb el seu nom i cognom i amb com alguns col·legues tenen seriosos problemes amb ell. Ja se sap que a les espanyes, qualsevol cosa que no soni molt castellana, per segons qui, és un drama. Però poc ens esperàvem que tota una ministra com Celia Villalobos en el passat, fes tant el ridícul a l'hora de dirigir-se al seu company al Congrés... Vergonya aliena:

Celia Villalobos pels passadissos cridant-li "señorritu"... Com si fos Gracita Morales cridant José Luis López Vázquez a ¡Cómo está el servicio!... El servicio, no sabem com està, però el que és la classe política espanyola, de vegades, és grotesca...