Aquesta foto que veuen del meravellós Joan Garcia, ara per ara, el millor porter del món, correspon a una escapada romàntica en parella que va fer fa uns dies el porter de Sallent al preciós Camprodon, un dels pobles més bonics de Catalunya. Aquests dies, però, el porter del Barça ha anat a un altre lloc molt menys glamurós, la ciutat esportiva de Las Rozas, on està concentrat per primera vegada amb la selecció espanyola, esperant debutar amb la Roja en els partits amistosos contra Sèrbia i Egipte, preparatoris per al pròxim Mundial.
Com dèiem, el Joan va ser fa poc a Camprodon. Un lloc idíl·lic, que segur que alguns indesitjables hiperventilats de les espanyes han trobat una mala elecció. Per què? Simplement, pel fet que es troba a Catalunya. Les xarxes van plenes de gent miserable per a la qual tot el que tingui a veure amb Catalunya, el català o els catalans, és una creació del Diable. Gent amb molt poca (o nul·la) empatia, intolerants, nyordos i pocavergonyes que comencen a treure escuma per la boca quan un català parla orgullós de les seves arrels i la seva llengua. I ara n'hem tornat a tenir una nova i lamentable demostració, després d'una entrevista al porter blaugrana a El Larguero de la Cadena SER.
Allà l'ha entrevistat Manu Carreño. I el Joan, bona gent, porter superb, amb el cap molt ben posat a lloc, simpàtic i educat, ha parlat de tot: de si ser porter amb Hansi Flick a la banqueta és una professió de risc, de com es va assabentar que l'havien convocat amb la selecció espanyola, de quina és la seva millor aturada fins ara, de què opina dels seus companys de selecció Unai Simón, David Raya i Álex Remiro... o de com es pronuncia el seu nom i cognom. Li pregunta Carreño: "¿Joan García (així, pronunciat amb c, en castellà) o Joan Garsia (pronunciat amb s)? ¿Cómo es?". I ell fa sortir de dubtes i verbalitza que el seu cognom el pronuncia en català: "Bueno, 'Garsia', en catalán". I el periodista, sensacional: "Bueno, Garsia, perfecto, que cada vez te llamamos de una forma. Lo que tú nos digas, va a misa: Joan Garsia".
... Però es veu que n'hi ha molts que ni van a missa ni tenen un mínim de respecte per les llengües, especialment pel català, i ni tan sols respecten com algú menciona el seu nom de la manera com li surt del monyo. Sabrà el mateix Joan Garcia com es pronuncia el seu nom? Doncs no. Resulta que hi ha gent que ho sap millor que ell. Manda cojones, que dirien alguns. Intolerants miserables que no respecten que cada persona vulgui dir-se com vulgui, o vulgui que el seu nom es pronunciï com vulgui, en aquest cas, en la seva llengua catalana. I és que aquest destacat de l'entrevista a Joan Garcia a El Larguero ha destapat el pot de la catalanofòbia, i la xarxa s'ha omplert de missatges abjectes, amb aquell tuf ranci i ultra de ¿Qué pone en tu DNI?: "Es que es un apellido español, pronunciar 'Garsía' es como si pongo acento chino para pronunciarlo", "En su DNI pone García no garsia", "Pues a jugar el mundial con Catalunya", "EL APELLIDO GARCÍA NO EXISTE EN CATALÁN, ESA TRADUCCIÓN DE GARSSIA SE LA HA INVENTADO ESTE CATETAZO PARA TENER CONTENTOS A LOS INDEPENDENTISTAS JAJAJJAJAJAJJA", "García pero si le pones delante un fajo de billetes se cambia el apellido por el que le pidas", "Son catalanes para lo q les interesa"... El que dèiem: uns miserables catalanòfobs. Es pronuncia així, i a qui no li agradi, que s'hi posi fulles.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!