Aquests dies estan sent duríssims per a tothom. Especialment per aquells que han de lamentar la mort d'algun ésser estimat. Malauradament, el virus està sent especialment cruel amb els més grans. Els nostres avis. El país s'està quedant orfe de persones, però també de saviesa, de records, de llegat. Milers de persones d'edat avançada estan sucumbint a aquest coronavirus implacable, fins ara. Són dies de plorar avis. Però també, de recordar tot allò que ens han deixat. Com acaba de fer Laura Rosel.
@laurarosel
La presentadora del Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio acaba de perdre la seva àvia. I la carta d'amor que li ha dedicat a la web de Joan Maria Pou, Fot-li Pou, és de les que difícilment pots llegir sense que se't caigui una llàgrima i sense pensar en els teus iaios. Comença pel que caracteritza el 99,9 % de les àvies del país: el talent a la cuina. Quantes estrelles Michelin amagades hi ha entre els fogons de les nostres àvies.
@laurarosel
En el cas de Rosel, records amb aroma i sabor al "bacallà fregit, les gírgoles, els canelons, totes les varietats de potaje, les del caldo, els fideus o l’arròs en paella. La safata de polvorons, la capsa de bombons per estrenar, la fruitera fins dalt de pomes, peres, taronges, prunes i figues".
"S’ha mort la meva àvia i li recordo el menjar. La safata de polvorons, la capsa de bombons per estrenar, la fruitera fins dalt de pomes, peres, taronges, prunes i figues."
— Fotlipou.com (@Fotlipouweb) April 7, 2020
🖋️ Article de @laura_rosel https://t.co/A4psf6bnF8
"La llet amb Nesquik, que només era bona si la preparava ella, perquè a casa sempre hem estat de Cola Cao. Com els flams de sobre (el xino) amb galeta Maria i un polsim de canyella a sobre, en flameres de plàstic Tupper. S’ha mort la meva àvia i li recordo el menjar". Sense oblidar detalls commovedors com "els sugus del pot de vidre damunt la taula del menjador, sobre els estalvis de fer bonic de color blanc per no fer malbé la fusta".
@laurarosel
La periodista emociona amb el record d'algú molt estimat, on anava a dinar cada diumenge, i de qui, malauradament, no ha heretat el talent culinari: "Sóc la baula perduda de la bona cuina. I això que la cadena era de transmissió directa". Però una àvia és molt més. També per a Rosel. Records com "el reproductor de cintes de cassette amb funció de gravar que vam fer servir per jugar fins que ja no anava ni endavant ni endarrera". Records com "Manolo Escobar... No li vaig sentir mai taral·lejar una sola estrofa, però l’adorava".
@laurarosel
Records com "la foto de Mònaco que penjava d’una paret del menjador, l’estucat de les parets, les bates sense mànigues, de quadres i de flors, el vano a prop". Records materials, d'objectes que la remeten a ella. I records dels que no es poden tocar: "tampoc li havia preguntat últimament com estàs, com et sents, què has fet avui. Sempre amb presses. I ella contenta només de veure’ns des del balcó. De parlar dos minuts per telèfon. Quina sort tenir algú que sempre tingui ganes de veure’t. Que sempre s’alegri quan ets a prop. Que no esperi res de tu. Quin greu no haver-li tornat, ni tan sols al final". Descansi en pau.