El Madrid totpoderós, el Madrid imbatible, el Madrid que volava, que no deixava opció als rivals, i bla, bla, bla, d'una banda. De l'altra, el Barça que no jugava a res, el Barça d'un Flick tossut que no reacciona, el Barça que ja podia llançar la Lliga... Els darrers dies hem vist com molts baixaven de la Hansineta, molts començaven a estripar carnets, que s'havia establert cert pessimisme pel que fa al conjunt blaugrana. I des de Madrid, molts també estaven a punt de canonitzar Xabi Alonso. Doncs resulta que la jornada abans de la nova aturada per partits de seleccions ens deixa un Madrid que ha fet figa a Vallecas i un Barça que després d'una primera part boja a Balaídos, amb massa facilitats en defensa, ha reaccionat i ha regalat una segona part brillant contra el Celta, una victòria solvent amb Lewandowski en mode killer, amb un hat-trick, i el Barça, plagat de lesions, torna a dependre d'ell mateix i se situa a tres punts del conjunt blanc.
El conjunt blaugrana va acabar el partit amb molt bones sensacions, amb una segona part on van controlar el seu rival en tot moment, segurs en defensa, sense permetre cap xut a porteria ni cap u contra u amb el porter (que torni Joan Garcia quan abans, si us plau) i tocant i tocant per desactivar els contraatacs del conjunt gallec. El partit el vam veure els culers a Movistar+, que novament va treure de polleguera més d'un per la narració que va tornar a fer Carlos Martínez. Una narració on no cal ser molt espavilat per notar una lleugera diferència, i dic lleugera amb tot el sarcasme del món, a l'hora de cantar els gols del Celta o del Barça en aquest 2 a 4 d'ahir a la nit.
Una narració que casualment, va presentar-nos un narrador embogint amb gols com l'empat a 2 de Borja Iglesias, i que casualment, quan minuts després, al límit del descans, Lamine Yamal va marcar el 2 a 3, va ser molt diferent, quan, en teoria, podria haver embogit de la mateixa manera per haver vist fins a 5 gols en només 45 minuts. Però no. Bona part dels espectadors culers ho han notat, i s'han indignat, amb raó, davant una nova demostració de com couen els gols quan els marca algú vestit de blaugrana, i com se celebren quan és el rival qui els marca...
Com diuen molts usuaris a xarxes, seran (serem) molts els que a partir d'ara preferiran veure i sobretot, sentir els partits del Barça de Movistar+ amb les veus de Guille Giménez i Antoni Daimiel.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!