Des de molt jove s'ha considerat una persona curiosa, a qui li ha agradat "saber què passa al món i el perquè de les coses". Per aquesta raó, entén el periodisme com "la millor professió". Sent un estudiant, va fer pràctiques a TV3 "quan Carles Francino estava presentant el Telenotícies Vespre i tenia certa admiració cap a ell per com treballava i treballa". Les seves ganes de convertir-se en periodista el van portar a pujar a un avió i a recórrer quilòmetres per treballar com a corresponsal per a TV3 a Brussel·les i París. Li agradaria "tornar a agafar el micròfon, la llibreta, el bolígraf i anar-me'n fora". Això sí, no sap on. Només té clar que "com he estat molts anys per Europa, segurament, me n'aniria una mica més lluny". El setembre del 2009 va canviar les connexions en la distància, pels focus i el plató. Carles Prats va debutar com a presentador del Telenotícies Midgia, una cosa que, tal com confessa a En Blau, "em va sorprendre perquè quan tornes d'estar fora com a corresponsal, no ho fas amb l'aspiració de fer alguna cosa en concret". I, com qui no vol la cosa, aquest proper setembre arrencarà amb la seva desena temporada sent la cara visible del TN Migdia.
Carles, com afrontes la nova temporada?
Per molt utòpic que sembli, l'afronto amb moltes ganes i il·lusió. Encara que també amb certa incertesa de saber què passarà aquest any, tenint en compte tot el que ja hem viscut. De tota manera, tinc ganes d'estar al peu del canó i intentar explicar-ho tot.
Ara que arrencaràs, t'atreviries amb el test que el teu company, Toni Cruanyes, se sotmet quan connecta amb Està passant?
Suposo, per força [riu]. Soc molt conscient de les meves limitacions, el gènere de l'humor i la sàtira no entren dins de les meves aptituds. Però en tot cas, sí, disposat a jugar sí que hi estaria [riu].
Com us prepareu el Telenotícies Migdia?
Hi ha molta gent que em diu que soc un afortunat per treballar a la televisió, perquè arribo, em maquillen i em poso davant d'una càmera, però no és així. Arribem a la redacció cap a les vuit del matí i ens posem al dia de tots els temes que han passat durant la nit, i del que pot passar durant el dia. Després fem una primera reunió per exposar els temes i posteriorment fem l'escaleta, que es va modificant al llarg del matí. En realitat, el programa d'una hora que veu la gent, no és més que la posada en escena, perquè darrere hi ha una feina de vuit o deu hores i diversos reportatges que s'han estat preparant durant dies. A més, quan acaba el Telenotícies tornem a fer una reunió per avaluar el programa i aprendre dels errors.
TV3
Durant tots aquests anys que has exercit com a presentador, has compartit taula amb molts companys, amb qui et quedes?
La veritat és que no puc dir-te amb qui ha estat millor treballar perquè amb tots els meus companys m'he sentit molt a gust. Crec que he estat un privilegiat de poder compartir plató amb Núria Solé, Agnès Marquès, Lídia Heredia, Ariadna Oltra, etc. De totes elles he après alguna cosa i he crescut gràcies a elles, i a totes les altres persones que m'he anat trobant al llarg del camí.
De totes les entrevistes que has fet, amb quina et quedes i per què.
Segurament la que vaig fer a Al Hayat, un noi que vaig conèixer al camp de refugiats d'Idomeni, a Grècia. M'explicava les raons per les quals va haver de fugir de l'Afganistan i la seva tristesa i decepció en veure l'acollida, o la no-acollida, que havia tingut a Europa. Quan va trepitjar terra europeu, el van tractar com un animal, després d'haver arriscat la seva vida al mar i travessant mig Àsia. Crec que és una de les entrevistes que més recordo i un dels moments més importants que he viscut.
La notícia que t'agradaria donar i que encara no has pogut donar, quina seria?
Segurament alguna que tingui a veure amb la cura d'alguna malaltia. Vaig néixer amb una cardiopatia i els avenços de la ciència han fet que el dia d'avui pugui ser aquí. Per tant, desitjaria poder donar notícies en aquest sentit, per a tots aquells que no tenen perspectives a llarg termini, però que les podrien tenir gràcies a la investigació.
I la notícia que mai no t'hagués agradat donar?
Segurament l'especial que vam haver de fer la nit dels atemptats a París, perquè quan van passar els de Barcelona no era aquí. Si no, et diria els de Barcelona. En general, totes les notícies que tinguin a veure amb els atemptats que hi ha hagut, tant a Europa com arreu del món, perquè són notícies que no volem explicar però hem de fer-ho. De fet, algunes vegades, ens diuen que ensenyem més del compte, però, si no ho féssim, ens acusarien de censura. La nostra obligació és explicar el que passa al món, per desagradable i trist que sigui, per trobar solucions i intentar que no torni a passar.
Què penses de TV3?
Per a mi és un orgull i una gran satisfacció poder treballar a TV3. És un somni poder ser el mitjà de referència informativa quan passen les coses perquè el primer impuls de la gent és posar TV3 i per a mi és un honor i una gran responsabilitat. TV3 és una televisió que té la vocació d'intentar explicar què passa al món, en català. No pretén explicar què fem els catalans al món. I això ha fet que, després d'aquests més de trenta anys d'història, la ciutadania ens continuï elegint.
T'autocensures més del que t'agradaria?
A l'hora de fer la informació crec que s'ha de ser professional. A més, si treballes en un mitjà de comunicació, independentment que sigui públic o privat, has de tenir una gran responsabilitat. No m'agrada la paraula autocensura perquè significa que en una societat no impera la llibertat d'expressió ni d'informació. Per això no considero que m'autocensuri, malgrat que és evident que hi ha gent a qui li agradaria imposar la seva manera de veure el món, sigui per la via de les pressions polítiques o dels interessos econòmics. El món ha anat sempre així, una altra cosa és si els periodistes estem disposats a resistir aquestes pressions.
Llavors, què entens per autocensura?
Autocensura és deixar de fer allò que creus que has de fer per por que et puguin estirar de les orelles o que et critiquin, t'assenyalin o fins i tot denunciïn. Però si tenim una informació contrastada, treballada i rigorosa, no hauria de ser així.
Què et sembla que els mitjans públics estiguin lligats al govern de torn?
M'he de posar el barret de coordinador del grup de treball de mitjans públics del Col·legi de Periodistes i penso, com pensem en el grup de treball, que els mitjans públics s'han de deure exclusivament als ciutadans. Això vol dir que no hi hauria d'haver ingerències polítiques. En els mitjans públics el desitjable seria, com ha passat a Betevé o a la Televisió de l'Hospitalet, que els seus representants fossin elegits a través de processos transparents, oberts i professionals, en els quals l'únic criteri vàlid per avaluar els aspirants al càrrec sigui, estrictament, el professional.
Podries portar una corbata groga per presentar el Telenotícies?
En el context actual, si em poso una corbata groga em diran que estic fent un statement (en anglès, posicionament o declaració d'intencions). Per tant, no fa falta que ningú em digui que no me la posi, perquè no soc qui per posicionar-me davant de la televisió. Crec que serveixo millor els ciutadans passant desapercebut com a presentador, i intentant transmetre les informacions sense condicionar-me. La vestimenta és una manera de comunicar i si tries una cosa que es pot interpretar políticament, no estàs sent neutral. De fet, al nostre llibre d'estil ho posa molt clar i nosaltres hem d'estar compromesos amb la veracitat, el rigor, la immediatesa, la imparcialitat i la neutralitat.
Quan Carles Puigdemont era a l'exili, et podies referir a ell com a president?
Nosaltres dèiem que el president Puigdemont era a l'exili perquè a Catalunya l'ús de president seguit del seu nom és habitual, encara que hagin estat rellevats. Parlem del president Aznar, Rajoy o Zapatero i així ho fèiem també amb Mas o amb Puigdemont. Ara bé, arran de la queixa que hi va haver de certs partits polítics, la junta electoral ens va impedir que utilitzéssim aquesta expressió i que utilitzéssim l'expressió de consellers empresonats, encara que sempre hem parlat de consellers fins que hi ha hagut els seus successors.
I et sembla justa la queixa d'aquests certs partits polítics?
No. Tant del Consell Professional de la Televisió de Catalunya, com des dels organismes professionals i des del Col·legi de Periodistes es va denunciar ràpidament els intents d'ingerència política en els mitjans públics. Recordo que en el seu moment es va parlar d'un menyspreu inadmissible cap a la feina que fem els periodistes perquè nosaltres hem de poder treballar lliurement i poder encertar o equivocar-nos lliurement. Són els ciutadans els que han de jutjar si ens mereixem o no la seva confiança. Per tant, no em sembla bé que hi hagi intents de tot tipus per condicionar això.
TV3
Què penses dels Informatius de Telecinco i Antena 3?
Cada mitjà té la seva línia editorial i hi ha moltes maneres d'explicar les desgràcies humanes. La diferència és en com s'expliquen. Nosaltres tenim molt clara la nostra feina, que ens ha permès guanyar-nos la confiança de la gent, i intentem fer-ho el més honestament possible, amb tots els errors que puguem cometre, però pensant en la ciutadania que es mereix una informació lliure i acurada amb els drets humans, la intimitat i el respecte envers la presumpció d'innocència. De tota manera, de vegades sembla com si hi hagués d'haver una pugna entre els mitjans públics i privats, quan és veritat que moltes vegades els mitjans privats han fet excel·lents documentals i programes d'investigació i debat. Per exemple, Jordi Évole està en un mitjà privat i fa coses excel·lents.
Quina és la clau de l'èxit d'aquells informatius per mantenir-se líders a Espanya?
No ho tinc estudiat en detall i per parlar d'impressions prefereixo no disparar al blanc. Si són líders és perquè deuen fer una feina que agrada als espectadors d'altres parts de l'Estat, on les televisions autonòmiques no són tan fortes.