Xavier Sardà és el presentador més important de la TV catalana dels últims 30 anys. La competència és dura perquè Catalunya ha donat els millors professionals del mitjà. La llista de patums catalanes masculines és inacabable. Els millors de tota la TV, des d'Andreu Buenafuente a Jordi González passant per Jorge Javier Vázquez. Tots per sobre dels 50 anys i insuperats, cap dels que ara volen assemblar-s'hi se'ls acosten ni a la sola de la sabata. Xavier Sardà destaca perquè seu és el programa més important, per influent, recordat, exitós i insuperat: Crónicas marcianas. Aquell late night de Telecinco va brillar sense competència i encara ara dona titulars. A Sálvame l'han recordat quan abordant si Lydia Lozano mataria per una cadira. Ella s'ha defensant recordant que va dir NO a la cadira més preuada i més ben pagada de la TV: la de tertuliana de Crónicas.
Lydia Lozano ensenya el mòbil, Telecinco
Lydia Lozano ara sembla una col·laboradora tronada, desgastada per més d'una dècada a Sálvame xamuscant-se la imatge cada tarda, però abans havia estat un personatge clau al programa rosa més cru de tots, Tómbola a Canal 9. Quan triomfava en aquell safareig, Xavier Sardà la va voler fitxar per Crónicas. I Lydia ara ha recordat com s'hi va negar: "Comí con Sardà, comimos a las doce del mediodía… Él quería que yo dejara ‘Tómbola’ para irme a ‘Crónicas marcianas’. Fui a conocerlo, yo era fan de ese programa, pero es que yo no quería dejar ‘Tómbola'. No hablamos de dinero… Me dijo que ese era un tren que pasaba una vez en la vida, y yo le dije que lo suyo era un AVE y que yo iba todavía en cercanías. No le gustó la respuesta, se levantó al baño y se fue. No volvió". Quina por Sardà enfadat. En el gremi eren cèlebres els seus crits i bronques però sempre pel bé del producte. A Lozano va preferir ignorar-la i marxar a la francesa. Voy a mear, i va fotre el camp del restaurant. Lleig.
Lydia Lozano ara s'explica la reacció de Sardà, poc acostumat a escoltar un no per resposta. Era el rei de la TV, cobrava mil milions de pessetes l'any (6 milions d'euros de l'època). Lydia a Sálvame: "No me sorprendió su reacción… Él no esperaba un ‘no’. Es que me caía tan bien… ¿Endiosado? Es que no aceptó mi ‘no’. Pero yo le veía como una estrella que se podía permitir eso". Altres tertulians li han dit que la postura de Sardà era criticable. Gema López i sobretot un ex de Crónicas, Kiko Hernández: "La falta de educación no se debe defender en nadie. Sardà te hacía la cruz y decía: ‘Ojalá te vaya mal la vida’. Tú le dices ‘no’ a Sardà y él tenía un ejército, entre los que he estado, que te ponían verde".
Sardà no té programa des del passat novembre quan TVE va cancel·lar La gran confusión per poca audiència. El rei de la tele farà 65 anys el mes que ve i la jubilació és una opció. Ja no fa de tertulià polític a Al rojo vivo, ni presenta ni produeix ni dirigeix. Va patir un ensurt fa uns anys passejant el seu gos pel poble on viu, Canet de Mar, va ensopegar un 31 de desembre. El resultat va ser un fort cop al cap. Van portar-lo a l'hospital pel traumatisme craneoencefàlic que va dur-lo a estar una setmana ingressat sotmetent-se a proves neurològiques, sis dies a una clínica de Barcelona. El va cuidar la seva segona dona, Ana Gutiérrez.
Sardà jubilat, GTRES
El seu company català de tertúlia a La Sexta, Paco Marhuenda, publicava al seu diari La Razón una malevolència: "El presentador que reconoce ser un hipocondríaco, sus padres fallecieron siendo muy jóvenes, no ha querido abandonar el hospital hasta que los médicos no han descartado cualquier daño neurológico provocado por el fuerte golpe". Ara Sardà ja no fa tele però segueix sent objecte de la tele. Pels 65 mereixeria un gran programa homenatge. Un dels grans. I amb mala llet.