Les fotos en biquini de María Patiño han corregut durant setmanes pels quioscos sense que cap revista hagi volgut pagar per elles. Aquesta negativa no només suposa un cop econòmic, sinó un impacte directe en la seva visibilitat i en la percepció de la seva rellevància mediàtica. Per a una professional que ha construït la seva carrera entorn de la crònica social, la falta d'interès editorial en aquest tipus d'imatges és un senyal ineludible: el seu nom ha deixat d'atreure els lectors.
S'ha perdut l'interès per María Patiño?
Aquest menyspreu adquireix més transcendència si es té en compte el ritual estiuenc que María Patiño manté des de fa anys. Cada temporada, la periodista viatja a Fuerteventura, on posseeix una casa, i es deixa fotografiar pel mateix fotògraf de confiança. Aquest material sempre trobava col·locació a les portades i pàgines interiors de les principals capçaleres del cor. Tanmateix, aquest any la situació ha canviat de manera rotunda: ni la premsa escrita ni les revistes digitals no van estar disposades a desemborsar la xifra que es demanava per les instantànies.
La frustració de Patiño va més enllà del merament econòmic. Sap que la supervivència d'un rostre públic al món de l'entreteniment depèn de la seva capacitat per generar titulars i expectació. Que les grans publicacions considerin que les seves fotos en biquini manquen d'interès equival a un diagnòstic de desinterès per part del públic. Aquest rebuig editorial se suma al desprestigi que ha experimentat en altres fronts de la seva carrera, on cada vegada hi ha menys espais per a la seva figura.
En els últims mesos, la periodista ferrolana ha vist com els qui van ser la seva família professional —Óscar Cornejo i Adrián Madrid, propietaris de La Fábrica de la Tele— han decidit prescindir d'ella. Aquesta productora, ara rebatejada com La Osa, ha deixat d'incloure-la en els seus projectes estrella, apostant, en canvi, per Belén Esteban, els dos Kikos i altres rostres més actuals. La falta d'oportunitats en televisió ha minat el poder de convocatòria del seu nom, i la negativa de les revistes a pagar per les seves fotos en vestit de bany és un reflex d'aquest desgast.
Aquesta situació contrasta amb l'estratègia seguida per altres figures de la crònica social. Gema López, per exemple, ha sabut mantenir el seu paper de periodista sense entrar en dinàmiques d'espectacle extrem. Encara que va patir penalitzacions per negar-se a mostrar la seva vida privada, ha conservat la seva credibilitat i un espai de protagonisme que avui molts li envegen. Patiño, en canvi, va abraçar plenament el xou emocional de Sálvame, desposseint-se de la seva faceta de periodista rigorós i convertint-se en un personatge més d'un circ mediàtic.
Què suposa aquest rebuig?
El rebuig de les revistes a comprar les fotos en biquini suposa, en realitat, un símptoma d'un canvi més profund al mercat del cor. Les publicacions busquen continguts que connectin amb nous lectors i s'allunyin de les polèmiques reciclades. Prefereixen impulsar temes frescos, perfils emergents o enfocaments diferents dels que es van veure fins a l'avorriment. En aquest nou escenari, la marca María Patiño no té prou pes per justificar una inversió.