Un dels jugadors més estimats pels culers, perquè era de casa, format a La Masia, lleidatà, i molt jove quan va arribar al primer equip, és Bojan Krkic. El de Linyola, joia del planter, va superar diferents rècords de precocitat, però un cop com a professional, la cosa no va ser tan exitosa com tot feia preveure. La constant pressió que hi havia al voltant de la seva figura va fer que patís diferents atacs d'ansietat i tot i que encara té només 33 anys, ja fa un temps que va penjar les botes. Tot i això, era com el gendre perfecte que totes les mares volien. Cara de bon nen, el que és, modest, treballador, tímid i una persona que paga molt la pena... que les va passar magres.
Ara ha tornat al Barça després de passar per diferents equips. Ho ha fet en qualitat de membre de l'organigrama esportiu, com a coordinador de l'àrea de futbol. I del Barça, però sobretot, d'ell, ha xerrat una bona estona en una conversa deliciosa, i necessària, amb l'Eloi Vila Al cotxe! de TV3. Allà, al seient de copilot, l'exjugador blaugrana s'ha obert en canal, com acostuma a fer quan té una conversa d'aquest tipus i com va deixar plasmat en un llibre imprescindible, Controlar l'incontrolable: "És un orgull veure tot el que he viscut, no només la part bona de l'èxit, sinó totes les adversitats que m'he trobat i com he estat capaç d'afrontar-les i superar-les". "L'angoixa queda lluny? Forma part del passat?", vol saber Vila. Resposta: "Al principi descrivia l'angoixa com una onada, que s'aixeca i al principi intimida molt, perquè t'arrossega. Però avui estic molt bé. He après molt. L'onada de tant en tant fa l'intent d'aixecar-se, però ara tinc les eines per poder controlar-la".
Bojan ha recordat com va arribar a un vestidor professional com el del Barça, ple d'estrelles, sent només un nano de 17 anys. Un dels que el va acollir va ser Thierry Henry, "que es va sentir identificat. També l'Eto'o va estar al meu costat, i la gent de casa. I l'Ibrahimovic, una gran persona, amb un gran cor". Tot i jugar al Barça, en estadis plens, l'angoixa anava per dins, "jugava amb tranquimazins. Una situació molt complicada per mi i els meus pares". Un dia, a Múrcia, després de renunciar a una convocatòria de la Roja, "no és que no volgués, és que no podia", li van dir de tot. I es va quedar plorant al vestidor. Un jugador, Thuram, el va veure: "allà se'm va acumular tot, sensació de buidar-me. Em va abraçar". També li va costar molt estar 12 anys fora, per diferents equips, "molt temps sol".
En un dels seus equips, l'Stoke City, a la Premier, explica com un dia va anar un amic. Quan tornaven a casa, a l'obrir, tot fosc, "li vaig dir: 'Espera, no entris... Ho escoltes? Això és el silenci que em trobo cada dia en arribar a casa'". Un silenci que se li feia coll amunt, com una muntanya, un pes que l'oprimia i el consumia. De fet, anant cap al conjunt anglès va ser quan va viure el seu pitjor moment... aturant un avió: "Allà es va ajuntar tot: emocionalment hi va haver una ruptura, marxar del Barça, de Barcelona, sentiment de tristor, solitud... Estava decidit a anar-hi, però a l'avió em vaig començar a angoixar fins que vaig sentir al pilot dir: 'Entrando en pista para despegue', em vaig marejar i li vaig dir a l'hostessa que no em trobava bé". Un Bojan que diu que té una conversa pendent amb el Pep Guardiola ("De fet no ens hem tornat ni a veure"), i que reclama que ens hauríem de quedar molt més amb els moments bons i no amb els més complicats:
⚽ Entre un gol i un orgasme Bojan Krkić (@BoKrkic) ho té clar.
— 3Cat (@som3cat) May 22, 2024
En un trajecte #AlCotxe3Cat amb l'Eloi Vila (@VilaEloi) repassa els bons i els mals moments de la seva vida i es mostra orgullós de tot el que ha aconseguit pic.twitter.com/yK7TLUCWHo
Celebrem que aquella onada ja no l'angoixi, i que hagi après a combatre-la. Bojan Krkic, un nano que ens va emocionar molt als culers i que ara ens emociona més per les seves paraules i consells.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!