Álvaro Soler és de Sant Cugat, cosa que el converteix en cantant català tot i que viu a Berlín i la seva carrera musical es basa a cantar en castellà, ser anti-independentista i fer cançons de l'estiu com 'Sofía'. El problema és que Sofia és el nom de la seva ex nòvia i cada cop que la canta la seva actual dona pot arrufar el nas. La model alemanya Melanie Kroll té 25 anys i devia arrufar el nas quan el dia del seu casament amb Álvaro, el passat 23 de maig a Berlín, el nuvi va aparèixer a la cerimònia totalment vestit de blanc. I no era una boda eivissenca, no era amb pantalons de lli i samarreta, era amb esmòquing creuat, camisa i corbata de llaç. Tot blanc, per eclipsar la núvia. I amb sabates negres. Un horror. La tradició marca que els convidats a la boda no poden anar de blanc perquè és privilegi de la núvia. Álvaro va dir que ell no era un convidat. Dit i fet, tot molt xaró, una horterada. Li treu protagonisme a la núvia i a sobre li queda fatal. Han trigat 40 dies a penjar les fotos de l'enllaç a Instagram. Els dubtes són comprensibles:
Un Aaaaarg de manual. La núvia guapíssima de Rosa Clarà, que li va preparar dos vestit de boda. Explica Vanitatis que "El primer vestido creado por la diseñadora catalana es de estilo griego. Confeccionado con un tejido fluido de color blanco, presenta un pronunciado escote en pico, copas con acabado plisado, corte en la cintura, falda suelta hasta el suelo con una pequeña cola y brotando de los hombros, una especie de capa ligera y con movimiento". Álvaro també va de Rosa Clarà amb americana blanca creuada de doble botó, pantaló de vestir, llacet i sabates negres. Li queda com a un Cristo unes pistoles. Ara que ja s'ha casat i deixa enrere la ruptura amb la seva exparella ja pot cantar-li "Mira Sofíaaaaaa".
El cantant, fill de pare alemany, pren el cognom de la mare per fer-se l'espanyol, el llatí, pel món de la música. Ven més. La seva posició política sobre Catalunya és de sobres coneguda: és anti-indepe. Álvaro Soler va declarar a El País: "Muchas veces me han preguntado sobre Cataluña y España y siempre digo lo mismo: que hay que unir a la gente y no separarla. Poner fronteras en nuestra propia casa me parece una tontería enorme, sobre todo viviendo en Berlín, donde cada día paseas por la cicatriz del muro y piensas en el absurdo de ese momento". Una comparació odiosa, de tertulià unionista indocumentat. El comunisme després de la II Guerra Mundial va voler controlar el seu sector dins la ciutat alemanya construint una paret l'any 1961 en plena Guerra Freda. Cent persones van morir intentant saltar-lo. No seria ben bé com els 2 milions de catalans que van votar l'1-O. D'aquests conciutadans seus no en parla. Però la metàfora bèl·lica serveix per ser entrevistat a El País. Entre els promotors del cantant hi ha l'exdiputat d'Unió i furibund anti-indepe José-Manuel Silva. Ara s'entén millor tot.