La revolta cayetana contra Pedro Sánchez ha esclatat. Esperanza Aguirre va tocar la corneta el cap de setmana i la resposta ha estat immediata. Anit, al carrer de Ferraz de Madrid, seu del PSOE, manifestants de dreta extrema i extrema dreta s'aplegaven amb molta mala bava i ganes de moguda. L'ambient està més crispat que mai, el món fatxa té ganes d'un Tejero, o fins i tot d'un assalt trumpista al Capitoli. Violent, exacerbat, i sobretot, impune. Això és el que més desitgen els patriotes, poder cremar-ho tot i no pagar cap peatge perquè “somos compañeros, coño”.  Companys dels agents policials que, històricament, s'empren a fons contra votants pacífics, però fan la vista gorda amb altres. L'idil·li s'ha trencat, els antiavalots van rebre ordres de dissoldre una concentració plena de banderes franquistes i de franquistes mateixos. D'esvalotadors d'extrema dreta i de violents que assetgen periodistes. Ploren perquè van rebre de la seva medicina. 

A veure, que allò no va ser pas Urquinaona. Va ser una batalleta, resolta amb uns cops de porra, amb alguna pilota de goma i gasos lacrimògens per enviar-los a casa, altrament dit la llorería. El nivell de victimisme, queixes, sanglots, enrabiades i gemecs del personal ha assolit el cim. I el fet que els llencessin gasos ha estat considerat com crim de guerra. Ara, el reguitzell de vídeos per emmarcar que ens deixa la jornada és brutal. Sublim. Justícia poètica per a molts col·lectius. 

Potser estan pensant que quina mala lluna gastem descrivint així els fets. Que no sentim empatia, que estem deshumanitzats. Però rebatem l'argument des d'un punt de vista totalment edificant i constructiu: sempre està bé aprendre coses noves. El coneixement és poder. I el que van aprendre fent corredisses i tapant-se ulls, nas i boca mentre fugien esporuguits, és que els antiavalots estan per a coses com aquestes. Millor dit, fan aquestes coses. Segur que no ho obliden a partir d'ara, tot i que ja han anunciat més marxa d'aquí a unes hores. Ja veurem. El que sí que hem vist és, segurament, la seqüència que guanya el festival de cinema de Ferraz: el de Bertrand Ndongo, personatge indescriptible de VOX. Indescriptible perquè tot el que diguem és fer curt. Doncs bé, Ndongo va ser “gaseado junto a ancianos y niños”. És impagable. Vegin. 

Bertrand Ndongo gas llora X
Bertrand Ndongo plora / X

Ndongo parla poc, només emet sons abstractes, fent veure que plora, que pateix, que fa pupa. Ai, criatura. Però no pateixin per ell, que abans ja havia dit de tot als uniformats que tant admirava i ara menysprea. També a xarxes: “La policía se ha vendido y ya es una milicia de Marlaska. Han agredido a ancianos, a niños pequeños que habían acudido pacíficamente con la bandera de su país, a defender su nación de la mayor traición que se recuerda”. Les reaccions són mel.

Bertrand Ndongo gas llora mas X
Bertrand Ndongo plora més / X