A Bertín Osborne el coneixem bé. Provoca amor i rebuig a parts iguals, els fans l'idolatren, la resta del món... no gaire. La seva ideologia política, els seus comportaments i humor rancis, fins i tot la seva vessant artística sobre l'escenari o conduint un programa de televisió el converteixen en un element pertorbador. Però que no sigui dit: quan algú pateix un drama, un neguit i una angoixa que afecta la seva vida personal i íntima, no serem nosaltres els que fem conya ni ens acarnissem amb ell. Tot el contrari: tant de bo que pugui solucionar amb èxit l'entrebanc que li roba la son des de fa uns quants dies.
Osborne se sent sol a la seva finca. Especialment des que partís peres amb la Fabiola, la seva exdona, amb la que no va acabar bé. Ni tan sols l'aparició de suposats romanços amb diferents dones (que no encaixaven gens amb el seu perfil, però l'amor és cec) van apaivagar el sentiment de soledat i certa tristesa que es va apoderar d'ell. El refugi? Els seus animals. Els cavalls, en primer terme, sempre ha estat un enamorat dels equins. Però també els gossos, el millor amic de l'home. Éssers vius que, com a norma general, entreguen el triple de l'amor que en reben. Així ho manifestava fa uns mesos: "Me considero un enamorado de los animales. Pocas cosas (o ninguna) me aporta lo que me dan mis perros y caballos. Compañía, lealtad, cariño, alegría". Millor que els humans en molts aspectes, vaja.
Bertín Osborne patint per la desaparició del seu gos Thor
Aquesta declaració d'amor és el context per entendre l'angoixa que està vivint en Norberto, que porta temps buscant un dels seus gossos. Ha desaparegut. L'animal respon al nom de Thor, té 4 anys i és un pastor alemany que fa patxoca. Osborne està movent cel i terra per recuperar-lo, i les xarxes socials s'han convertit en la seva principal via de comunicació per assolir la fita. El 31 de gener enviava una alerta: "Quiero pediros un favor, especialmente a los que soléis rondar los aledaños de mi casa en Alcalá de Guadaíra. Si alguien lo ha visto o tiene conocimiento de su paradero, por favor, hacérmelo saber. Gracias de antemano". La cara pagava. Trist, inquiet, desolat. No vol fer-se a la idea que li hagués passat alguna desgràcia.
La cerca no està tenint els resultats que desitjaria, però si més no sap que en Thor és viu. Per això ha tornat a enviar un missatge de socors. "He perdido a mi perro. Un pastor alemán de 4 años que se llama Thor y es maravilloso. Recibo y agradezco cientos de mensajes con fotos de perros que andan por ahí, no sabía que había tantos, la verdad, y una o dos fotos sí se que era mi perro. Está por ahí". Fa un apunt important, que ningú li tingui por. És afable i tranquil, tot i que no ho sembli. Aquells qui li ajudin tindran premi: "Quiero dar una recompensa al que me de información de dónde está o me lo agarre. El problema es que es un pastor alemán muy grande y a lo mejor la gente... no hace nada. Por favor, si lo véis suelto, agarradlo y llamadme. Todos sabéis cómo localizarme a través de Instagram, y tendréis una recompensa importante". És la seva última carta.
Sort i encerts en la recerca. Tant de bo que torni a casa.