José Manuel García Margallo sempre va tenir el detall de ser el membre del govern Rajoy que més parlava de Catalunya i això que era ministre d'Afers exteriors. Els independentistes li agraïen el detall de fer com si Catalunya ja fos un Estat, però ara una dona indepe se les ha tingut amb l'exministre en un local de Barcelona. L'escena és aquesta, explicada per ell: "En un muy buen restaurante de Barcelona, en un sitio emblemático, me siento con mi mujer a comer y junto a nosotros una pareja. Nada más sentarme, la señora de la otra mesa me dice 'Esto es la república catalana y al que no le guste que se vaya a España'. La tensió segueix, al davant del restaurant s'hi veia una plaça en mal estat i l'exministre diu "Supongo que se arreglará. Y la mujer me espetó 'Que lo pague España'. I quan tot el restaurant mirava la baralla com una batussa de bar la dona marxa i li diu "Salut i república catalana" i el ministre s'aixeca i acaba brindant "Viva el rey y viva España". Així ho explica ell mateix al vídeo:

Margallo sempre ha estat un patriota sense miraments a l'hora de dur la rojigualda a la corbata, al canell o al cor. Acostuma a posar-se la bandera espanyola per tot el cos com si fos Fernando Alonso, la infanta Elena o Albert Rivera. Així vestia a les seves últimes visites a les diverses cadenes de Planeta. Com que no li deu agradar el groc vesteix de rojo y gualda, que és com els espanyols li diuen al groc de la seva bandera. Qualsevol cosa abans que dir-ne groc:

margallo corbata a3

margallo pulser la6

Atresmedia

Com a tertulià de Susanna Griso havia de parlar de com Zaplana és l'últim ministre del PP detingut per corrupció, però ell preferia dissertar sobre banyistes a les costes vora creus a la sorra. A Margallo li surt parlar de patriotisme. De patriotisme espanyol. Els altres no molen tant. Margallo és de Madrid però va ser ministre de Rajoy en tant que diputat per València. La terra on Zaplana hauria cobrat 10 milions d'euros en suborns a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Un altre patriota que acabava els discursos cridant 'Viva el rey y viva España'.