El judici al procés que va quedar vist per a sentència fa uns dies ha generat un curiós fenomen: en un intent per ser més papistes que el Papa, de les estepes cavernàries han sortit com bolets un munt d'opinadors disposats a deixar-se a casa l'amor propi i l'orgull a canvi de lloar tots els membres del judici que han alçat la veu en contra de l'independentisme i els presos polítics. Tot i el paper d'estrassa d'alguns lletrats de la part fiscal, tot i la vergonya aliena d'algunes declaracions com la de Millo, el prisma amb el que s'ha avaluat informativament el judici ha estat esbiaixat a més no poder per part dels mitjans unionistes. Només interessava carregar contra els acusats.

tribunal suprem

D'entre tots els elements de la sala del TS, el que més panegírics ha rebut ha estat el jutge Marchena. Independentment de com hagi exercit la seva tasca, és curiós comprovar com més d'un s'ha omplert la boca fins gairebé asfixiar-se amb paraules laudatòries cap al togat. I una prova d'això l'hem llegit al Diario de Sevilla. Qui ha posat en la pista de l'abjecte text ha estat el professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías, que ja va deixar clar que alguna decisió del Tribunal Suprem era una "astracanada", per exemple, denegar el permís de l’eurodiputat electe Oriol Junqueras per recollir l'acta com a membre del Parlament Europeu.

Joaquin Urias Jurista - Sergi Alcazar

Sergi Alcázar

Urías és lapidari sobre el text en qüestió: "Artículos así causan vergüenza ajena. Una cosa es odiar a los independentistas, otra el servilismo cateto y el reírle los chascarrillos a un juez cuya independencia cada día es más dudosa. Sólo le falta decir que a Marchena los peos le huelen a rosa". Pam. 

I què escriu al diari sevillà el professor titular de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Abraham Barrero Ortega? D'entrada, tota una declaració d'intencions, el títol: El buen juez Marchena. Situa el magistrat com un bon samarità que "ha hecho un alarde procesal que ha merecido popularidad y un reconocimiento muy generalizado". De Marchena destaca "su firmeza (...) y su capacidad o pericia técnica para interpretar con generosidad el derecho fundamental a la defensa y a la asistencia letrada". Segueix: "la figura de Marchena emerge como un sustento de confianza frente al caos". No sabem si parla de Marchena o del Capitán América. No seria estrany que l'autor tingués la cara de Marchena tatuada a la natja.

manuel marchena efe

Efe

Especial vergonyeta fa la part final: "su habilidad para pasar de lo grave a lo jocoso con singular habilidad y buen humor. Incluso entre los formalismos rituarios de un proceso, la agudeza y la gracia a tiempo siempre son bien recibidas. Perlas de gracia y justicia". I quines són les perles que van fer que l'autor del text aplaudís amb les orelles?: "La fiebre no tiene trascendencia jurídica"; "Hacernos perder el tiempo sí tiene relevancia jurídica"; "Es una disertación ilustrada y muy interesante, pero completamente prescindible"; "Pregunto si tiene relación con el acusado, no cuánto lleva con un café pendiente"; "Pregúntele lo que vio, no lo que usted cree que él vio"; "¿Podría decirnos cuánto va a tardar, como referencia inspiradora?"... Humor no se escribe con H, se escribe con M de Marchena. La frase final, com destaquen alguns lectors, és per emmarcar: "Un clamor inunda las redes: I love Marchena por imperativo legal". L'autor escriu un 'Marchena, t'estimo'... Sí, sí, tal qual...:

Barrero Ortega en El Diario de Sevilla, Cristina Pardo en 'El Hormiguero'... A Marchena no li falten groupies.