Aquest 2025 està sent un any difícil de pair per a molts espectadors de TV3 i apassionats a l'esport que hem crescut veient les diferents retransmissions i programes a professionals de Televisió de Catalunya que formen part de nosaltres. I ho està sent perquè aquestes darreres setmanes i mesos estem veient com molts d'ells pengen les botes, o en el seu cas, pengen el micro, es jubilen, diuen adeu després de molts anys treballant. Periodistes i presentadors d'esports, molt estimats i respectats que després d'un munt d'any decideixen que ja n'hi ha prou, i s'endinsen en una més que merescuda jubilació. La llista dels darrers noms il·lustres és de traca: Lluís Canut, Jordi Robirosa, Pere Escobar, Isabel Bosch, Imma Pedemonte, Xavier Bonastre (que ha anunciat que li queda poc), i fa uns mesos, l'Arcadi Alibés, que diu adeu a tota una vida a TV3 i que se'n va amb 65 anys.
Va entrar ben jovenet i se'n va amb l'orgull i la satisfacció de la feina ben feta, de ser fidel a ell mateix, de ser incansable i després de deixar molts amics que es van acomiadar en el seu darrer dia a la casa. Un Arcadi que es va convertir en una icona pels culers després dels seus anys cobrint els títols blaugranes des de Canaletes, enmig de la bogeria i eufòria dels aficionats del Barça, que el sacsejaven i el feien partícip de la histèria col·lectiva després de guanyar algun títol. Impossible oblidar l'Arcadi, micròfon en mà, en mig d'una munió de seguidors vestits de blaugrana. Però ell, allà al peu del canó, sense sortir cames ajudeu-me ni començar a córrer per fotre el camp.
En canvi, això de córrer li ha donat la vida. Més enllà de la seva feina o la seva família, no hi ha dubte que la seva gran passió ha estat sempre posar-se les sabatilles esportives i cap a la carretera falta gent, per participar en curses arreu del món i en maratons a tot el planeta. L'Arcadi fa molts anys que va decidir que això de córrer el feia ser millor persona, cosa que va plasmar al llibre Córrer per ser feliç. No cal que ho juri. Només cal veure-li la cara que ha posat sempre que ha acabat una cursa. Un somriure d'orella a orella, una imatge radiant, per molt complicada o difícil que hagi estat la cursa. I ara, acaba de viure una de les més especials de la seva vida, i ben lluny de casa, als Estats Units.
L'Arcadi ha anat cap allà amb la seva dona Cristina i la seva filla Fiona, i junts, tots tres, què han fet? Evidentment, córrer. Córrer per un lloc ben especial: "Central Park sempre és més bonic amb vosaltres". Una imatge espectacular, amb els arbres plens de fulles de tons de tardor, corrent per l'emblemàtic parc de la ciutat de Nova York. I després, una altra cursa al canto. I aquesta vegada, una de ben especial: la primera que ha acabat com a jubilat, ni més ni menys que la 166 de la seva vida, que es diu aviat. Una fita brutal per a la qual va anar ven preparat, i amb un look que enamora: amb una visible estelada que lluïa ben orgullós a la seva esquena, i amb una samarreta de la marató del 2023 on es pot llegir No surrender. Catalonia.
I ara, a per la marató número 167. Arcadi, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!