Durant anys, Arantxa Sánchez Vicario va ser el somriure més lluminós del tennis espanyol. La noia que corria com ningú, que tornava pilotes impossibles i que convertia la pressió en benzina pura. La seva història va començar molt aviat. Nascuda a Barcelona el 1971, va créixer en una família on el tennis era gairebé un idioma compartit. El seu pare, Emilio Sánchez, va decidir apostar per aquest camí i va bolcar temps, diners i confiança en el talent dels seus fills. I Arantxa va respondre.
Als 13 anys, ja era campiona d'Espanya. Als 17, va conquerir Roland Garros derrotant la invencible Steffi Graf. Va ser un terratrèmol. Un abans i un després. Espanya va descobrir que aquella jove amb mirada feroç tenia alguna cosa diferent. La seva carrera va ser un ascens continu: quatre Grand Slams, quatre medalles olímpiques, 67 títols en dobles, cinc Copes Federació, el número u del món i un lloc al Saló de la Fama. La millor tennista espanyola de tots els temps, almenys en resultats. Una llegenda.
De tocar el cel a seure al banc dels acusats
La seva imatge pública sempre va ser la d'una esportista incansable, disciplinada, guerrera. Però darrere d'aquella aparença existia una vida familiar complexa. Amb el pas dels anys, Arantxa va anar revelant conflictes profunds amb els seus pares i germans. També va descobrir una cosa que no esperava: un enorme forat econòmic. Després de retirar-se, va començar a rebre reclamacions fiscals. El 2009, una resolució del Tribunal Suprem la va obligar a pagar 3,5 milions d'euros per impostos no abonats en els anys en què va declarar el seu domicili a Andorra. Segons el seu testimoni, aquell va ser el moment en què va veure que el seu patrimoni s'havia esvaït. Va dir que se n'havia assabentat massa tard.
Aquell fet va obrir una etapa fosca: demandes creuades, ruptures familiars, acusacions de mala gestió i una tempesta personal que la va trasbalsar. Després va arribar el seu segon cop: la separació de Josep Santacana, pare dels seus dos fills. Una ruptura que es va convertir en una batalla legal que encara avui arrossega.
Arantxa Sánchez Vicario toca fons el 2023
I així es va arribar al 2023, el seu any més dur. Aquest any, Arantxa es va asseure al banc dels acusats acusada d'alçament de béns juntament amb el seu exmarit. Va ser un judici mediàtic, intens i dolorós. Ella va reconèixer els fets i va admetre haver confiat cegament en qui no devia. Santacana va negar la seva implicació. El procés va acabar amb una condemna de dos anys, que no va implicar presó, i una indemnització de 6,6 milions d'euros al Banc de Luxemburg.
Per aleshores, l'antiga número u ja vivia una realitat molt diferent. Resident en un pis de lloguer a Miami, mantenia els seus fills amb feines puntuals: classes particulars, col·laboracions en tornejos, alguna tasca de comentarista. La meitat del que guanyava es destinava directament al deute. I la resta a penes arribava.
“Tiro dels meus fills endavant amb els diners que em donen els meus amics”, va dir en la seva confessió més sincera. Ho va dir sense victimisme, però amb una contundència que retratava la seva situació. Tot i així, insistia que no es rendeix. No ho va fer mai. Ni a la pista, ni ara.