Antonio Tocornal, autor d'Àrida i guanyador de diversos premis de relat, va parlar amb franquesa sobre una de les grans contradiccions del món editorial: la majoria dels qui viuen de la literatura no són els escriptors. “En aquest sector tothom acaba la seva jornada i cobra la seva nòmina: l'editor, l'impressor, el llibreter, el distribuïdor… tothom viu del treball de l'autor. Menys l'autor”, va lamentar.
“Publicar un llibre és un alleujament, no un negoci”
L'escriptor va explicar que darrere de cada llibre publicat hi ha un entramat professional que se sosté sobre l'esforç creatiu de qui escriu.
“Ens hem acostumat que l'autor es conformi amb la palmadeta a l'esquena. Hi ha molt pocs autors a Espanya que puguin viure de la literatura”, va assegurar.
Tocornal defensa que escriure no és un passatemps, sinó una professió que requereix disciplina i excel·lència. “Publicar un llibre és un alleujament, no un negoci. La majoria ho fem per necessitat interior, sabent que econòmicament serà ruïnós”, va apuntar. En el seu cas, va començar a escriure “amb quaranta i escaig”, i ha aconseguit reconeixement crític, però no estabilitat econòmica.
El gadità va reivindicar, a més, la importància de l'estil i de la qualitat literària davant de les modes del mercat. “Les editorials venen allò que la gent vol llegir, no allò que hauria de llegir. I l'autor que busca l'excel·lència sol quedar-se fora del circuit comercial”, va afirmar. Segons ell, la recerca de la veu pròpia hauria de pesar més que les xifres de vendes: “Si no has buscat l'excel·lència, no busquis un corrector".
Tocornal considera que la precarietat de l'ofici també s'agreuja per la falta d'unió entre els mateixos escriptors. “Tant de bo les regalies fossin justes, però els autors no s'uniran. Cadascú va a la seva”, va admetre. Malgrat tot, diu que continua escrivint per convicció: “M'afecta poc l'èxit i massa el fracàs, però l'important no són els diners el dia que et moris, sinó haver tingut temps per fer el que estimes".