Antonio Banderas va complir 65 anys a l'agost. Una edat que, durant dècades, marcava el final de la vida laboral. Però ell no pensa aturar-se. Ni vol. Ni ho contempla. Ho va deixar clar en una entrevista: no està preparat per jubilar-se.
Ho va dir amb naturalitat. Amb humor. Amb perspectiva. “Als 20 anys pensava que els de 65 anaven amb bastó”. Una frase que resumeix com han canviat els temps. I com ha canviat ell. Per a Banderas, l'energia segueix intacta. L'impuls creatiu també.
Antonio Banderas no vol sentir la paraula ‘jubilació’
En aquella conversa, publicada per El País, insistia: “Abans, amb 65 anys un es jubilava. Ara no, és més tard”. L’actor sent que encara té projectes a explorar. Reptes a assumir. Móns a descobrir.
Malgrat haver patit un infart el 2017, l'actor i director no es considera limitat. Ho reconeix sense dramatismes. “Potser estic fent coses que no hauria de fer”, va confessar. Però de seguida va afegir que els metges li han donat tranquil·litat. Li han assegurat que està bé. Que pot continuar. Que ho faci si vol.
I ell vol. Molt. Tant que, lluny de frenar, ha decidit aprendre coses noves. Prendre camins inesperats. Fa poc va començar classes de música. S'ha comprat un piano. I el gaudeix. L'emociona. “Sóc d’aquests que, si s’aturen, es moren”, va dir Banderas. Una declaració de principis. Una manera de viure.
Li encanta el que fa i no pensa deixar-ho
Banderas treballa en allò que li apassiona. “Ha estat la sort de la meva vida”, resumeix. L'actuació. La direcció. La creació. Des de principis dels anys 80, quan va fer els seus primers passos, fins avui, no ha deixat de créixer.
A més, continua al capdavant del teatre que va inaugurar el 2019 a Màlaga, la seva ciutat natal. Un projecte personal. Un somni complert. Una llar cultural.
Aquest estiu ha rodat a Boston la biografia d'Anthony Bourdain, titulada Tony. Després es va traslladar a Canàries per participar en un thriller, Above and Below.
Als 65 anys, Banderas no pensa a retirar-se. Pensa a seguir vivint. A seguir creant. A seguir movent-se. Perquè, per a ell, la jubilació no és una edat. És una actitud. I encara no ha arribat aquest moment.