Mudar-se a un altre país a la recerca d'una vida millor és el somni de milers de persones, però per a Nick Anders, un anglès que va deixar tot enrere per instal·lar-se a l'assolellada Màlaga, aquesta il·lusió es va convertir en un autèntic malson. Cansat, sense diners i amb un amarg sabor de boca, va decidir explicar la seva història per alertar els qui somien viure a Espanya. El seu veredicte no deixa espai a dubtes: "Ja n'hi ha prou, treguin-me d'aquí. Sigui quina sigui la seva decisió, el resultat final és el mateix. Me'n vaig d'Espanya per tornar al Regne Unit". L'expatriat assegura que va arribar amb entusiasme, amb 15.000 lliures a la butxaca i l'esperança de començar un nou capítol en la seva vida. Però el que va trobar, segons les seves pròpies paraules, va ser un "infern disfressat de paradís". Avui se sent estafat, arruïnat i traït pel país que alguna vegada va idealitzar.
Problemes per treballar a Espanya: el xoc amb la realitat laboral
Nick assegura que un dels errors més grans dels expatriats és creure que a Espanya abunden les oportunitats de negoci. La seva experiència va ser la contrària: "Les opcions eren netejar vil·les i piscines, treballar en bars fins a la matinada o treballar en la construcció sota l'abrasador sol del migdia". Res d'aquest "A Place in the Sun" que tantes agències venen en televisió. L'anglès denuncia que, lluny de millorar la seva qualitat de vida, a Espanya va acabar treballant més hores que al Regne Unit, però guanyant molt menys. Amb amargor afirma que els seus estalvis es van esfumar en poc temps i que avui només li queda el que porta posat.
Un dels aspectes que més indigna Anders és el que ell crida la cultura del "demà". Segons compta, cada vegada que contractava un servei o demanava un treball, les excuses i retards eren la norma. "Pagar perquè alguna cosa es faci bé i a temps és gairebé impossible", assenyala indignat. Tampoc no se salva l'atenció al client. L'expatriat acusa els comerços de ser descortesos i poc professionals, ignorant els clients mentre xerren entre ells. "És com si els fessis un favor comprant allà!" sentència.
Estafes immobiliàries i corrupció: l'altra cara de la Costa del Sol
Però el que realment va marcar un abans i un després en la seva història va ser l'estafa de 8.000 euros que va patir en intentar comprar un pis. Segons relata, la immobiliària va desaparèixer amb els seus diners i mai no va tornar a veure ni els agents ni a la propietat. L'anglès denuncia que, des de la seva perspectiva, la corrupció a Espanya està normalitzada, esmentant casos en els quals estrangers van comprar habitatges sense permisos de construcció o amb tràmits fraudulents. Per a ell, la Costa del Sol s'ha convertit en un terreny fèrtil perquè els desprevinguts perdin els seus estalvis.
Nick també llança dures crítiques contra les infraestructures locals i la burocràcia interminable. Afirma que les carreteres estan omplertes de sotragades, que les pluges provoquen inundacions per falta de drenatge i que els tràmits administratius són un autèntic malson. Per si no n'hi hagués prou, afirma que el cost de la vida a Espanya ja no és barat, com molts creuen. "Ni se'ls acudeixi mudar-se a Espanya si no tenen diners; ja no és tan barat com abans; el cost de la vida a Espanya continua sent al nivell del Regne Unit".