Parlar d'Àngels Barceló és parlar d'una figura que s'ha guanyat, amb constància i una veu inconfusible, un lloc privilegiat en la memòria sonora d'Espanya. Després de dècades al capdavant d'alguns dels espais més exigents del mitjà, la periodista ha deixat clar que el seu futur professional ja té forma i data emocional, el seu últim gran viatge radiofònic serà, precisament, el que està recorrent ara. I l'afronta amb una serenitat que sorprèn molts, especialment en un ofici on les comiats solen ser abruptes i carregades de tensió.
Un comiat que no és renúncia, sinó punt final
D'aquesta manera, Barceló ha explicat que la seva etapa a l'espai matinal que lidera s'ha convertit en el fermall natural a una carrera marcada pel rigor, el pols informatiu i una capacitat única per connectar amb l'audiència fins i tot en els moments més difícils. No parla de cansament, ni de pèrdua d'il·lusió. Més aviat al contrari, insisteix que dirigir un programa d'aquesta magnitud exigeix una energia que vol honrar fins a l'últim dia, sense reservar-se res.
La periodista ho té clar: quan arribi el moment de tancar el micròfon, ho farà sense dramatisme. Res de plantofades, ni de portes tancades de cop, ni de silencis incòmodes. Una retirada neta, sense soroll i sense rancúnies, com poques vegades succeeix a la indústria mediàtica. Perquè, segons ella mateixa reconeix, la ràdio li ha donat tot i no pensa marxar sentint que algú li deu alguna cosa: "Seguiré aquí fins que em jubili, o quan em jubilin, si algun dia consideren que una altra persona ha de fer el programa no me n'aniré ni ofesa ni enfadada".
La serenitat de qui sap quan aturar-se
La realitat és que Barceló ha assolit una maduresa professional que li permet mirar el seu futur sense por. Sap que els cicles es compleixen, que el relleu generacional és imprescindible i que, més aviat que tard, una altra veu ocuparà el lloc que avui és seu. Però lluny de veure aquest dia com una amenaça, el contempla com a part natural de la vida en antena.
I és que per a ella la ràdio mai no ha estat una lluita per mantenir un lloc, sinó un territori on explicar, escoltar i ordenar el món. Per això insisteix que, quan la SER decideixi canviar la veu que desperta el país, acceptarà la decisió amb el mateix respecte amb què fa anys que s'enfronta a cada matinada, a cada notícia urgent i a cada editorial que marca l'agenda. Així doncs, mentre aquest moment arriba, Barceló continua fent el que millor sap: acompanyar, qüestionar i narrar la realitat sense perdre ni un gram d'honestedat. I quan toqui acomiadar-se, ho farà amb la mateixa elegància amb què ha construït tota la seva carrera.