El passat 7 de juny, Hugo Janeiro, el fill menor de Jesulín de Ubrique i María José Campanario, va celebrar el seu tercer aniversari envoltat del seu nucli més proper. La festa, realitzada en un exclusiu restaurant de Cadis, va comptar amb la presència de familiars d'ambdues parts, des de Carmen Bazán, mare del torero, fins als germans grans del petit, Julia i Jesús Alejandro. No van faltar globus, un pastís temàtic, i una infinitat de regals per al petit.
Però el que més va cridar l'atenció no va ser la decoració ni el menú gurmet: va ser l'absència absoluta d'Andrea Janeiro, la primogènita del torero i de la televisiva Belén Esteban. I més enllà de ser absent físicament, fonts properes a l'entorn familiar asseguren que Andrea mai no va rebre invitació. La jove, que resideix als Estats Units des de fa anys, hauria quedat totalment fora del radar d'aquesta celebració. Un gest que, per a molts, revela el grau de fredor que reina entre pare i filla.
Una invitació que mai no va arribar: oblit o càstig emocional?
La polèmica no va tardar a incendiar les xarxes i redaccions del cor. Com és possible que la germana gran d'Hugo hagi estat completament ignorada en una data tan significativa? Si bé alguns van intentar justificar la situació al·legant la distància geogràfica —Andrea viu a l'estranger per motius laborals—, les declaracions de fonts properes desmenteixen qualsevol excusa diplomàtica. Andrea no va ser convidada, punt.
I el que fa mal no és només l'omissió, sinó el patró. No és la primera vegada que Andrea Janeiro queda exclosa dels esdeveniments familiars que organitza el seu pare. Ja va passar en anteriors celebracions, batejos i fins i tot en reunions nadalenques. El que va començar com una relació tensa entre pares separats, ha acabat per convertir-se en una fractura emocional que sembla impossible de tancar.
El mur invisible entre Jesulín i la seva filla Andrea
Des que Andrea va decidir allunyar-se del focus mediàtic —a diferència de la seva mare— i establir-se fora d'Espanya, els esforços per mantenir contacte amb la seva família paterna han estat escassos i unilaterals. Segons persones de l'entorn de la jove, ha intentat en diverses ocasions reprendre el vincle, especialment des del naixement d'Hugo, a qui li té un profund afecte. Va ser una de les primeres a conèixer-lo després del seu naixement, encara que aquest acostament hauria estat més mèrit de María José Campanario que del mateix Jesulín.
La realitat, tanmateix, sembla que ha empitjorat amb el pas del temps. Andrea intenta mantenir contacte amb el seu germà petit mitjançant trucades o missatges, però la falta de reciprocitat li impedeix de construir una relació sòlida. La celebració del tercer aniversari d'Hugo, sense rastre d'Andrea, ha estat un dur cop emocional per a la jove, que torna a sentir-se rebutjada per part del seu propi pare.
Des de fa anys, no hi ha constància que Jesulín hagi visitat la seva filla als Estats Units. Ni tan sols durant les escapades que Andrea ha fet a Espanya en dates assenyalades, com el Nadal passat. Malgrat la seva voluntat d'apropar-se, els menyspreus s'acumulen, i l'últim, el de l'aniversari d'Hugo, ha deixat clar que la distància no és només física, sinó profundament emocional.