La imatge forta i aclaparadora de Belén Esteban, aquesta dona que tantes vegades ha ressorgit com l'au fènix entre escàndols, malalties i ruptures, sembla avui una ombra de si mateixa. En les últimes setmanes, el seu estat anímic ha deixat de ser un secret per convertir-se en una alarma. Les xarxes socials han estat l'escenari d'una confessió punyent: "Et trobo tant a faltar", va escriure amb referència a la seva filla, Andrea Janeiro, que resideix als Estats Units. Un missatge simple, però carregat d'un pes emocional que deixa entreveure molt més del que diu.
I és que la profunda desil·lusió de Belén Esteban no és una percepció aïllada. És un fet visible, palpable i preocupant. El seu nou projecte televisiu, La familia de la tele, no ha aconseguit captar ni l'atenció del públic ni les expectatives d'audiència. Un cop dur per a algú que va construir una carrera a base de carisma, espontaneïtat i una connexió visceral amb l'espectador. Avui, tanmateix, aquesta espurna sembla apagada, i el naufragi d'aquest programa ha afectat directament la seva autoestima.
Belén Esteban es confessa: "No soc la dona que vull ser"
La preocupació ha traspassat pantalles i ha arribat al cor de qui més pateix en silenci: Andrea Janeiro. Des de la seva residència a Califòrnia, la jove segueix cada pas de la seva mare i no pot evitar sentir-se impotent. Segons fonts properes a la família, la jove està profundament consternada pel deteriorament emocional de Belén, descrivint el seu estat a tot estirar pitjor del que sembla a simple vista.
I és natural. Les mateixes paraules d'Esteban durant una emissió en directe han estat una crida d'auxili: "No vull estar en aquest programa. No soc la Belén Esteban que vull ser. Soc una Belén que no m'aguanto ni jo. Jo em considero una tia divertida, una tia que parla... No en reconec a cap". Una frase que no només denota decepció professional, sinó una profunda crisi d'identitat. La "princesa del poble" ja no es reconeix a si mateixa i pateix per això. I el pitjor: ho fa davant milions d'espectadors.
Andrea Janeiro, entre l'èxit acadèmic i la pena familiar
Andrea, que des de fa anys ha optat per mantenir-se al marge del focus mediàtic, viu en un món diametralment oposat al de la seva mare. La seva vida acadèmica i personal es desenvolupa en discreció, lluny del terrabastall televisiu. Tanmateix, la distància física no redueix l'impacte emocional que li provoca veure la seva mare caure en picat. Segons fonts properes, la filla de Jesulín de Ubrique pateix per no poder oferir el seu suport, ja que la seva mare la necessita més que mai i li resulta impossible ser al seu costat en aquests moments difícils.
Per a Andrea Janeiro, que ha viscut mitja vida marcada per les polèmiques alienes, veure la seva mare vulnerable, apagada i desencisada amb el seu present, li produeix un dolor que ni els estudis ni la distància no aconsegueixen mitigar. És el preu silenciós de ser la filla de Belén Esteban: viure el sofriment a través de titulars, emissions en directe i missatges entre línies. Una pena invisible que Andrea carrega en solitud.