Hi ha retorns que no s'anuncien a crits, però se senten com un tro. El d'Amaia Montero a La Oreja de Van Gogh n'és un. Feia anys que flotava en l'ambient, en forma de desig col·lectiu, de conversa entre amics, de nostàlgia mal dissimulada. I ara, per fi, comença a prendre forma real. Amaia ha tornat. I no sembla un simple gest puntual per cantar quatre himnes i acomiadar-se una altra vegada, aparca les seves picabaralles amb el grup i torna a formar part de 'La Oreja' després del seu fracàs en solitari.
La pista definitiva ha arribat sense grans artificis. Un vídeo breu, gairebé íntim, compartit des del compte oficial del grup. Una sola paraula acompanyant-lo: “grabando”. I aquí són. En un estudi. Junts. Amaia davant del micròfon, dinou anys després d'aquell adéu que va marcar tota una generació. No cal res més. En tot just uns segons s'intueix complicitat, naturalitat i aquesta química que mai es fabrica: o hi és o no hi és.
'La Oreja de Van Gogh' de gira el 2026 amb Amaia Montero
L'impacte ha estat immediat. Les xarxes s'han omplert de missatges carregats d'emoció, molts escrits des del record d'adolescències, primers amors i cançons que són banda sonora vital per a milions de persones. No és només entusiasme per tornar-los a veure en directe; és la sensació que alguna cosa s'ha recollocat al seu lloc. Que la història, d'alguna manera, continua.
«Això sona a alguna cosa gran», «se m'ha posat la pell de gallina», «necessitem escoltar-vos ja», repeteixen els seguidors. Comentaris que no parlen només de música, sinó de memòria emocional. Perquè La Oreja de Van Gogh amb Amaia no és un grup més: és una etapa de vida per a molts.
El passat 15 d'octubre va ser quan el propi grup va decidir deixar de jugar al fet que s'endevinava i confirmar el que ja era un secret a veus. Ho van fer amb un comunicat tan cuidat com sincer, en el qual parlaven de tornar al local d'assaig, de tancar els ulls i somriure en comprovar que tot seguia allà. De mesos a Sant Sebastià escrivint cançons noves i revisitant les antigues. Sense presses, sense pressió, sense necessitat de demostrar res.
També van aclarir un punt important: Pablo Benegas continua formant part del projecte, encara que no serà sobre l'escenari. Després de tres dècades de carretera, ha optat per parar i dedicar-se a altres facetes de la seva vida. Una decisió assumida des del respecte i l'afecte, sense drames ni ruptures.
El que comença ara no és una tornada enrere, sinó una etapa diferent. Més madura, més conscient i, potser per això, més il·lusionant. Amaia Montero i La Oreja de Van Gogh s'han retrobat quan tots dos estan preparats per fer-ho. I si alguna cosa deixa clar aquest retorn és que hi ha històries que no es tanquen del tot… només esperen el moment adequat per tornar a sonar.
