Cantant català colpeix per la seva trobada amb una noia després de sortir del coma

Tot i que és nascut a casa nostra, a Sant Cugat, la vida de l'Álvaro Soler està molt lligada a Alemanya, on hi viu i on ha passat tota la seva vida. L'estiu de fa deu anys, el 2015, el seu nom va estar a tot arreu. I en va tenir la culpa, la benvolguda culpa, una cançó, El mismo sol, i sobretot, quan una cantant top com Jennifer López, mundialment coneguda, la va versionar i cantar amb ell. Des d'aquell moment, el tema va esdevenir un hit a tot arreu, ocupant els primers llocs de les llistes en més de vint-i-cinc països i sent un fenomen.

Després d'aquest temacle, vindrien altres cançons igual d'exitoses com Sofia, Yo contigo, tú conmigo o La cintura, que també van tenir molta acollida i moltes descàrregues i que te les trobaves a tot arreu. Per si no fos suficient, no només fa cançons que et fan ballar i moure't, que se t'enganxen al cap i no les pots deixar de taral·lejar, sinó que a més, ho saben els que el coneixen bé, és molt bon tipus i sempre té un somriure d'orella a orella. Un somriure que se li va quedar glaçat quan va viure en la seva pròpia pell una situació que el va commoure i colpir profundament, i que ha compartit en una conversa deliciosa al diari Sport, arran de la publicació del seu darrer i esperat treball, El camino, i per parlar també del seu vessant com a aficionat del Barça.

Soler, nascut a Barcelona i de pare alemany, és un enamorat de la capital alemanya ("Me encanta vivir en Berlín porque la energía musical de esa ciudad se contagia y es la capital de la música europea"), on té moltíssims fans, tant allà com a casa nostra. Per a ell, els seguidors, als que entusiasma la seva música i les seves cançons, són el més important que té. Quan l'esmentat mitjà li pregunta si "¿La música es un vaso comunicador?", l'Álvaro ho té claríssim: "Absolutamente". I no només això, sinó que també "Une a la gente". Una de les coses que més feliç el pot fer és quan els fans l'aturen pel carrer i li expliquen històries de vida relacionades amb ells i amb les cançons de l'Álvaro que escolten: "me paran y me explican unas historias tan brutales y profundas que me dejan exhausto".

I posa com a exemple què li va passar recentment quan es trobava a Suïssa: "me paró una chica que se despertó de un coma cuando sonaba ‘El mismo sol’ y me dejó helado. No me atribuyo lo que haya pasado en ese momento porque las historias de la gente con la música, sea mía o no, al final son el motivo por el que uno trabaja en esto". Però no deixa de ser curiós i colpidor que una noia despertés del com en el precís instant en que sonava un dels seus temes. Fos casualitat o no, per a ella era important, hi havia un lligam i un agraïment etern. I per a ell, una felicitat i un orgull absoluts.