Les ferides del cor triguen molt a cicatritzar. Mirin el que està passant amb Gerard Piqué i Shakira, la quintaessencia d'una guerra entre ex. La colombiana ni perdona, ni oblida ni té pietat. Una situació similar, tot i que en diferents termes, és la que ha afectat al presentador Christian Gálvez i l'exgimnasta Almudena Cid. El de Telecinco va abandonar la que havia estat la seva esposa des de 2010 de manera totalment inesperada. A l'esportista, comentarista de televisió, actriu i escriptora se li va caure el món a sobre. Va quedar devastada. Poc després, a més a més, arribava la ganivetada final: s'esbombava que en Christian mantenia una relació amb Patricia Pardo, copresentadora d'Ana Rosa Quintana. Havia trigat molt poc a trobar recanvi, un moviment sospitós... i extremadament dolorós per a Cid, que no entenia res.
La de Vitòria-Gasteiz començava un descens als inferns del que ha trigat any i mig a sortir. Ha aconseguit expulsar els seus dimonis interns, fins el punt que acaba de publicar un llibre, "Caminar sin punteras". Una novel·la que s'endinsa en les conseqüències d'aquesta ruptura. Parla sense pors, sense filtres ni cuirasses. Es despulla emocionalment, compartint passatges esfereïdors. En una entrevista amb el periodista basc de la SER Vitoria Javier Lekuona, l'Almu no pot ser més sincera: "El peor año de mi vida. Perdí muchos kilos, no quiero volver a verme así. No estaba preparada. Mi vida había saltado por los aires. Me confundió a mí y a todo mi entorno, fue como una bomba. Es como si preparas una boda y, sin saber por qué, no aparece el novio. Y te quedas ahí con todos los obsequios para los invitados sin repartir".
Almudena Cid explica en un llibre les cicatrius que li ha deixat Christian Gálvez
Cid relata com va intentar pair el cop més brutal de la seva vida: llevar-se un matí i comprovar que Gálvez l'havia expulsat per sempre més. Pensava que era prou forta per tirar endavant com havia fet durant la seva etapa de màxim nivell esportiu, és a dir: empassar-se el gripau sola, sense explicar-ho a ningú. S'equivocava. "No conté mis problemas a mis padres para que no sufrieran por mí. La confusión fue grande". Tampoc ajudava sentir-se, de cop i volta, en una ciutat estranya: Madrid ja no era acollidora, era l'escenari del seu malson. Desitjava tornar a la capital d'Euskadi amb els seus, però una força invisible l'allunyava. I es consumia per dins: "He estado con un gorro sucio de maquillaje durante meses y no me he dado cuenta, o con tres chándales en cuatro meses". Recuperar-se era una obsessió, però no acabava de trobar la pau malgrat la teràpia i del suport dels seus amics. No ha estat gens fàcil.
L'exgimnasta, a punt de perdre l'oremus per l'abandonament: "Se me pasaron opciones terribles por la cabeza"
Un dels passatges més aterridors, quan explica la terrible depressió provocada per la jugada de Gálvez. "Afortunadamente ya puedo hablar del tema notando que estoy bien, mi familia me observa y me ve en buenas condiciones. Pero hay que tener cuidado, la linea es tan compleja que te la puedes pasar. Se me pasaron opciones terribles por la cabeza". Decisions tràgiques, radicals i amb aroma funest que, sortosament, ha desactivat. I ho ha aconseguit sense fer soroll, poc a poc. "La gente me dice que saque la ira, pero no me sale". Tot el contrari, per exemple, a Shakira: "Cada una tiene su forma artística de transitar por estas situaciones, ella canta y yo escribo. Además, pienso que se puede facturar pero también llorar a la vez". Un punt de vista interessant, el seu.
Almudena torna a somriure, a recuperar el seu tarannà rialler i autèntic, a la seva vida pre-Gálvez. I envia un missatge a possibles pretendents: "El que quiera vivir conmigo que se haga a la idea de hacerlo en Vitoria, de ir al monte y a pasear, a pasar un poco de frío". Vaja, com Iñaki Urdangarin. Curiós.