Salvador Dalí és un dels pocs artistes que va poder veure amb els seus pocs ulls la seva fama, ja que als pintors no se'ls reconeixia el seu art, les obres d'art no valien res, es van revaloritzar amb el temps i després de la mort dels seus creadors. El pintor també era considerat una persona poc assenyada. Era freqüent veure'l per algunes localitats de Girona, com Cadaqués o Figueres, on és la seva casa i el seu museu, respectivament.
Dalí porta aquest nom pel seu germà. Va morir i els seus pares van voler posar-li Salvador, com el seu fill mort, això va provocar una crisi d'identitat en el pintor perquè no sabia si era una reencarnació del seu germà. La mare de Dalí també va morir sent ell molt jove i el seu pare es va casar amb la germana d'aquesta, la tia de l'artista, una cosa que tampoc no va comprendre.
L'artista és conegut pel seu bigoti, que no és més que un homenatge al pintor andalús Diego Velázquez, encara que ell, com amb tot, el va portar a l'extrem, al surrealisme.
Molt s'ha parlat de l'homosexualitat d'aquests artistes, de fet es va dir que després d'una llarga amistat entre ells, Federico García Lorca va arribar a sentir altres coses per ell, estava enamorat. Encara que Dalí li va seguir el joc perquè li agradava sentir-se estimat, finalment va acabar rebutjant-lo.
El gran amor de Dalí va ser Gal·la. Va viure tan enamorat d'ella que una vegada que la immigrant russa 11 anys major que ell va morir, la vida del pintor ja no va tenir sentit i es va abandonar, va morir tan sols dos anys després d'ella amb 84 anys.
L'artista va començar els seus estudis a la Facultat de Belles Arts, però quan li van preguntar pel pintor i arquitecte del renaixement Rafael, ell va assegurar saber molt més i el van expulsar.
Dalí era una persona molt excèntrica pràcticament per a tot. Era de gustos refinats. De fet, alguns aliments com els ous, llagostes, el pa o el formatge apareixien representats a les seves obres d'art com a símbols sexuals, religiosos o psicològics. "De nen, volia ser cuiner. De gran, vull ser Salvador Dalí", deia el pintor.
Els gustos refinats i excèntrics de Gala i Dalí en l'alimentació
Li agradava consumir formatges forts, les seves textures i olors intenses li fascinaven, el seu favorit era el camembert. Associava el formatge tou amb formes surrealistes. Li agradaven els ous ferrats amb el gemma sense trencar. El provocaven entre atracció i repulsió. Estimava les llagostes, fins al punt de dissenyar un telèfon amb una llagosta d'auricular.
Encara sent català, estimava el menjar francès, potser per la seva proximitat. Li encantava acompanyar-la amb vi negre. Va arribar a publicar 'Els diners de Gala'. Un llibre que recollia les pintures dels plats que estimava la seva esposa.
Per a Dalí la cuina era un acte teatral. "L'acte de menjar és una de les úniques coses serioses que queda", va compartir.
Dalí i Gala organitzaven sopars extravagants, en ocasions feien els seus convidats disfressar-se de coses absurdes. El pintor menyspreava els aliments simples com la mongeta tendra. Ell era un amant de les garotes, els cargols, les tòfones o les aus exòtiques.
Algunes de les receptes que apareixen al receptari dedicat a Gala, les que ell li feia a ella, eren les granotes farcides de tòfones, els cargols a la Dalí, la cama de vedella al conyac amb ossos caramel·litzats, el cervell de vedella en gelatina amb salsa verda o la llagosta amb xocolata calenta. Dalí barrejava el luxe culinari amb un toc de grotesc i erotisme.