Pels qui ens entusiasma la ràdio, un dels millors dies de l'any, com a oients, és el Dia Mundial de la Ràdio, el dia on les principals emissores del país sacsegen la seva programació i fan una graella especial, homenatjant aquest mitjà meravellós que quan érem petits estava ficat dins de petits aparells imprescindibles de la humanitat com eren els transistors. I si hem de triar, no hi ha dia igual pels amants de les ones que 'La ràdio cap per avall' a RAC1.
Enguany, l'emissora privada ha comptat amb 50 personalitats que han anat apareixent al llarg de tot el dia, aquest dilluns, intervenint en els programes de la casa i regalant moments de ràdio imprescindibles: Josep Cuní, Mònica Terribas, Antoni Bassas, Glòria Serra, Llucià Ferrer, Franck Blanco, Toni Aguilar, Xavier Grasset, Rosa Badia, Isabel Gemio, Juan Carlos Ortega, Carlos Herrera, Carles Cuní, Gemma Nierga, Pilar Calvo, Nina, Santi Villas, Sergi Mas, Peyu, Àlex Gorina, Bruno Oro, Albert Malla, Pedro Ruiz, Pere Escobar i tants i tants altres. Però el millor s'ho han deixat pel final: la presència d'Alfons Arús al programa esportiu de mitjanit, el Tu diràs, per recordar un programa mític de la història de la ràdio, i després, a la tele, l'inoblidable i inimitable Força Barça.
L'Aleix Parisé, ben acompanyat del Joan Lluís Garcia, el Roger Saperas i el Joan Maria Pou en la seva versió més grouppie, s'han desplaçat fins als estudis on l'Alfons presenta cada matí el seu exitós Aruser@s a La Sexta. I la conversa, de gairebé una hora, ha estat una delícia pels amants de la ràdio i l'humor en general, i pels amants del Barça en particular. Perquè recordar com va sorgir i com va esvalotar al personal aquell Força Barça ha estat un regal. Aquelles narracions esbojarrades, on el de menys era el joc o el resultat i el de més, pixar-se de riure. En una època on molts partits no es veien per televisió, com ara, que es veuen tots, havies de deixar volar la imaginació. Però era sensacional adonar-te d'una certesa, com ha dit el cap d'esports de RAC1, el Juanlu, que esperava amb candeletes que arribés el dia del partit, no per veure què feia el Barça, que passava a un segon pla, sinó per descollonar-te de riure amb els convidats sorpresa, amb aquells personatges únics al voltant de l'actualitat blaugrana o del futbol.
Un programa on no només hi havia imitacions de gent culer, dels Cruyff, Rexach, Stoichkov, Núñez i companyia, un programa on no només hi havia imitacions de gent del Madrid, com Mendoza o Di Stefano, sinó que a més, van elevar a l'Olimp de l'humor gent tan allunyada del futbol com el cantant canari José Vélez, un home que portava la mala sort incorporada... Qui no recorda la 'Carta Vélez', on, si s'apostava a ella, sabies que alguna cosa passaria, però no sabies si seria en positiu o en negatiu, a favor o en contra dels interessos del teu equip? O els milions de frases, coletillas i paraules que van crear escola i que deia tothom, com aquell "quicir", "pulutant" o "en un momento dado", que fins i tot, tot un president de Catalunya com Jordi Pujol, va fer-li dir a Johan Cruyff en una celebració culer al balcó de la Generalitat.
Arús ha fet les delícies amb les seves anècdotes, com per exemple, revelant que allò que deia de l'expresident Núñez, el "vasolechecongalletas", estava basat en fets reals, i que "una persona que no podem dir qui és, molt propera al presi Núñez ens va explicar que abans d'anar a dormir és veritat que prenia un got de llet amb galetes... i tant que sí". Un Núñez que després, de retruc, quan el programa de ràdio va fer el salt a la tele, degut el seu èxit, va esdevenir, a judici de servidor de vostès, el MILLOR PERSONATGE DE LA HISTÒRIA DE LA TELE, aquella barreja entre el president Núñez i Chiquito de la Calzada que responia al nom de Nuñito de la Calzada, amb l'Arús fent els sketchos agenollat:
Plorant de riure. Impossible no fer-ho. Imaginin què bé ens ho passàvem els culers a finals dels 80, principis dels 90, amb Arús i la seva troupe, desfermats, i fent narracions hilarants dels partits del Barça de Johan Cruyff. Però no només ens pixàvem de riure els aficionats. Perquè el periodista català ha fet una sucosa revelació en la seva entrevista a RAC1: molts jugadors del Barça també escoltaven el Força Barça... mentre estava jugant-se el partit. Mirin què ha dit sobre què passava a la banqueta culer: "El tema del 'Força Barça' va arribar tan lluny, que una de les coses que més molestava al Johan és que a la banqueta, el Serna (Ricardo Serna, excentral del Barça) i algun altre jugador, duien els auriculars, escoltant la transmissió i descollonant-se a la banqueta. Era el principal seguidor del Barça, embogia completament".
Escoltin tota la deliciosa entrevista, paga moltíssim la pena:
"Qué mala sueeeeeerte!", deia sempre José Vélez a les transmissions... Res d'això, tot el contrari: qué buena sueeeeeeerte que vam tenir els oients catalans de poder escoltar una meravella com el Força Barça.