Afortunadament, d'un temps ençà s'està parlant molt obertament d'una problemàtica que afecta a moltes persones, també esportistes d'elit, i que abans, en segons quins àmbits, semblava com si s'amagués en un calaix. Un problema, una malaltia, que pateixen moltes persones i per la qual es necessita tota l'ajuda del món. I la primera mesura és parlar-ne, verbalitzar-ho, fer-ho públic, demanar ajuda dels professionals. Parlem de les malalties mentals, els problemes de salut mental. Una cosa que afecta tothom, sigui quina sigui la professió que tinguis. Però semblava com si als esportistes top, que guanyen milions, no els pogués afectar. I tot el contrari. Ricky Rubio va obrir els ulls a molts amb la seva confessió. The mind is everything", deia, La ment ho és tot.

El base d'El Masnou, el meravellós base sortit de la Penya, que després de passar pel Barça va triomfar a l'NBA, als Minnesotta Timberwolves, els Utah Jazz o els Cleveland Cavaliers, va colpir tothom amb les seves paraules: "Antes era como un tema tabú hablar de la mente, de depresiones. Los jugadores profesionales teníamos que ser un poco robots y no tener sentimientos. Teníamos que estar siempre en nuestro mejor momento". Rubio ha patit diferents èpoques molt dures pel que fa a la seva salut mental, especialment quan va morir la seva mare: "Mi madre tuvo cáncer y la temporada 2015-2016 fue muy dura. Y cuando murió, la 2016-2017, aun más. La última temporada que aún estaba viva, los facetimes eran muy dolorosos". Fa uns mesos va anunciar que aparcava el bàsquet, precisament pels seus problemes de salut mental: "Hay momentos en los que se hace duro, en los que te planteas que todo se para un poco y ves que el baloncesto no es lo más importante. He llegado, no a odiar el baloncesto, pero sí a no querer ir a algún partido o entrenamiento". Fins que va decidir aturar-se, abans que la selecció espanyola disputés el Mundial de Bàsquet:

El bo d'en Ricky necessitava aturar-se, deixar-ho estar, recuperar-se i tractar la seva salut mental. Finalment, fa uns dies, va emocionar els seus seguidors i els aficionats del bàsquet amb un altre comunicat, anunciant que havia demanat al Barça poder entrenar amb l'equip dirigit per Roger Grimau. Només entrenar, nova fase en la seva recuperació: "Em veig amb ganes i forces de veure com reacciono amb una pilota entre les mans":

Ricky està tornant a tenir bones sensacions, sobretot a nivell mental, i no es descarta que el jugador i el Barça arribin a un acord i torni a fitxar pel club blaugrana. Veurem si es concreta abans d'aquest dimecres 7 de febrer, data límit per inscriure'l a l'Eurolliga, una boníssima notícia si Ricky Rubio pot tornar a gaudir de sentir-se jugador de bàsquet de primer nivell. Veurem què passa. Fins que això no arriba (si és que ha d'arribar), hi ha qui vomita la seva bilis habitual a xarxes, algun, desbarrant de mala manera amb comentaris més abjectes que de costum. És el cas d'un tal Manu, que es defineix com a periodista i que destaca les sigles RMCF, del Reial Madrid, que ha provocat vergonya amb el seu tuit: "O sea, que el Barça le dijo que se inventase una supuesta depresión para poder huir de Cleveland y ficharle sin coste. Esta gente no tiene límites y por lo que se ve Ricky tampoco". Un tuit miserable que ha esborrat, suposo que de la poca vergonya que ha demostrat. I qui li ha respost? El capità del Barça de bàsquet, Àlex Abrines.

El balear no s'ha quedat callat, i menys, si tenim en compte que ell també va patir problemes de salut mental quan va estar a l'NBA: "O sea, tu estupidez si que no tiene límites. Si fuera otro jugador y otra camiseta que bien callado estarías. Por cierto tanto periodista que te haces llamar, bastaba con buscar un poco de info para saber que no hay coste entre nba y europa…":

Impecable i necessària bufetada a mà oberta a un comentari impresentable. Ha ressonat fins al Palau Blaugrana. Bravo. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!