Als que us agradi el bàsquet (i als que no, ja us ho dic jo), segur que estareu d'acord amb mi que Alberto Díaz és un dels millors jugadors espanyols que hi ha. El base andalús de l'Unicaja de Màlaga, amb el seu característic color de cabells pèl-roigs, és un geni, carismàtic, que no dona una pilota per perduda, tot caràcter i entrega a la pista i un baluard pel seu club i per a la selecció espanyola. Als seus 31 anys porta tota la vida a Unicaja, amb el que ha guanyat, sense anar més lluny, la passada Copa del Rei derrotant al Madrid en un partidàs a la final dels andalusos i un 93 a 79 incontestable al marcador. A més, Díaz té al seu palmarès una altra Copa, una Eurocup, una Champions League i amb la Roja, una medalla d'or a l'Eurobasket del 2022.
El capità d'Unicaja, a més del seu talent amb una pilota de bàsquet, és un tipus que paga molt la pena, que se'n refot d'ell mateix i que no li cauen els anells quan ha de reconèixer en públic alguns moments hilarants de tierra trágame. Com el que acaba de confessar al pòdcast imprescindible de La ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, on els convidats, anònims i VIPS, revelen davant de tothom alguns moments on les van passar magres, moments de vergonya aliena, sempre amb sentit de l'humor. "Yo suelo tener buena fama. Pero suelo ser imán de ruínas guapas, porque suelo ser muy cuadriculado y perfeccionista, y cuando me salgo del tiesto... pum!". Díaz ha compartit què li va passar amb 20 anys, abans del campionat d'Europa sub-20 amb la selecció espanyola.
Faltaven 4 dies per a l'inici i li va començar a fer mal el genoll, i es va atabalar per si el feien fora. Un amic seu a qui va trucar li va dir: "Yo estoy en Barcelona. Hay un médico brutal, van todos los jugadores, vienen de la NBA... magia. Te busco cita". I ell, cap a Barcelona falta gent. "Me hago una resonancia, me compro el billete, viaje exprés, paseo por la mañana, tengo cita por la tarde, el médico abrió consulta solo para mí". En arribar, posa al dia al doctor i ell, passant de ressonàncies, li diu: "Lo primero de todo, quítate la ropa. Quédate en calzoncillos". Comença a fer-li fer postures, "pierna arriba, pierna abajo", fins que li diu: "A ver... bájate los calzoncillos y ponte de pie... Y me empieza a mirar en mis partes y se pone así, de cuclillas":
"Yo me quedé en shock. Se acerca, se pone delante mío, y se agacha... Su cabeza estaba... ahí. Se pone a mirarme y pone los dedos para palpar, sin guantes, a pelo. Empieza por el escroto, hacia arriba. Me estaba haciendo un daño! Yo, por orgullo, allí de pie, callado. Yo, en shock, y se levanta y me dice: 'Alberto... ya sé lo que te pasa y cuál es tu problema de rodilla: tu problema es que estás descompensado. Tienes un huevo más colgante que otro'". Llavors, li comença a ensenyar exercicis, "de respiración, agarrándome el huevo y estirándomelo hacia abajo. Y yo, en pelotas. Salgo, pago, y le dije a mi amigo (que l'acompanyava): 'Esto no sale de aquí. A nadie! Jamás!'... Hasta ahora". Va arribar a Màlaga, i ja posats, "cada rato libre que tenía, en casa de mis padres, en el aeropuerto". El primer dia que arriba a la concentració de la selecció, li feia mal, el genoll, i li van mirar i què tenia?... res a veure amb un testicle descompensat: "Tienes un edema óseo. A descansar". Podeu veure-ho a l'inici d'aquest vídeo.
Alberto Díaz, meravellós... El metge de Barcelona, no tant...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!