El guionista, dramaturg, escriptor, actor i director Albert Espinosa ha tornat a commoure els seus seguidors a xarxes. El de Barcelona, que ara té 52 anys, va patir de jove un càncer, com tothom sap. Quan tenia 14 anys li van diagnosticar un osteosarcoma, un càncer als ossos, que va fer que s'estigués deu anys ingressat en hospitals, i que va provocar que li amputessin una cama, que li extirpessin un pulmó i part del fetge, i que tot i aquesta experiència traumàtica, va provocar un efecte contrari: a les males notícies, a les males experiències, bona cara, optimisme i unes ganes de viure que emocionen. Ha estat i és un dels seus trets característics i sempre ha pregonat la seva intenció de donar-li la volta a les tragèdies i mirar endavant amb un somriure.
És el que es desprèn quan el sents parlar o quan llegeixes i veus tot el que ha fet, com aquella sèrie inoblidable, Polseres vermelles, on explicava justament la vida d'un grup de nens amb malalties serioses en un hospital. També és l'autor de l'obra Los pelones, que després va versionar-se a la pel·lícula Planta 4ª, o de films i sèries com Abuela de verano, La teva vida en 65', No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré o Herois, i dels llibres El món groc, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, Si em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, El món blau o Quin bé que em fas quan em fas bé. Però com dèiem, de totes les seves creacions, la que més ens va tocar la fibra als espectadors va ser aquelles Polseres vermelles que ens emocionaven, on l'Àlex Monner i companyia ens feien somriure i plorar a parts iguals al ritme del Sense tu dels Teràpia de Xoc.
Justament amb aquesta cançó, i amb aquells nois de la sèrie, abraçat a ells, a tots els actors i actrius joves que van formar-hi part, ha estat com el bo de l'Albert ha fet una notificació important als seus seguidors. I és que malauradament, "he de vivir otro capítulo de pulseras rojas dentro de mí". Un text sincer i colpidor, com els que ens té acostumats, on Espinosa explica que "Os quiero contar algo amigos, este miércoles debo vivir otro capítulo de Pulseras Rojas dentro de mí. Este será uno de corta duración y espero que benigno. Sé que estaré muy cuidado y, en cuanto todo esté bien, prometo contároslo. Sé que muchos me queréis y me enviaréis vuestra fuerza para ahora que me están operando. Yo recogeré toda vuestra energía y amor y haré muy buen uso de ella. Gracias de antemano por todos los buenos augurios que sé que me mandaréis. Toda pérdida acaba convirtiéndose en una ganancia y seguro que de lo que me quiten nacerá algo mucho más bello. Siempre he creído que has de contar lo bueno y lo no tan bueno, pues de ambas cosas aprendes mucho y, en realidad, eso es vivir: aprender a perder lo que ganaste. Os quiero. Feliz de compartirlo y de teneros por aquí".
De seguida, allau de missatges d'escalf dels seus companys i amics, com l'Alfred Garcia ("T'estimo, groc"), Rayden ("Fuerza, compañero"), Toñi Moreno ("Te mandamos toda la fuerza, amigo"), Eva González ("Fuerza"), El Langui ("Fuerza, Alber"), i tants i tants altres. Tota la força del món i esperem que ben aviat pugui dir que ja no hi ha ni rastre d'aquest nou tumor que li han diagnosticat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!