Albert Einstein va ser un dels científics més importants i influents del segle XX. Les seves aportacions han ajudat el món científic, però també ha estat un referent intel·lectual en molts altres temes. Se'l va considerar un geni i va revolucionar la comprensió del temps, l'espai i l'univers.
Una de les seves frases més curioses va ser “si vols que els teus nens siguin intel·ligents, llegeix-los contes de fades”. Einstein deia que la imaginació i les històries eren fonamentals per desenvolupar la intel·ligència, especialment en l'etapa infantil.
Els contes són el primer contacte que tenen els infants amb la lectura. Les històries et porten a un món imaginari que obre la teva ment. Llegir estimula la creativitat, el pensament abstracte, el llenguatge i la capacitat d'imaginar possibilitats.
La intel·ligència no és memoritzar, és pensar
Una persona intel·ligent no és aquella que memoritza dades. De fet, és un dels errors del sistema educatiu espanyol. Des de ben petits als nens se'ls ensenya a superar exàmens mitjançant la memorització i no la comprensió. S'aprèn un tema que un cop realitzada la prova i aprovada, s'oblida completament, per això quan creixem no ens en recordem d'absolutament res.
Per a Einstein, la intel·ligència és obrir el pensament de cadascú, veure connexions invisibles, imaginar realitats que encara no existeixen i formular-se preguntes. Ell mateix deia que “la imaginació és més important que el coneixement”.
El científic feia referència precisament als contes de fades perquè no segueixen cap lògica del món real, trenquen amb les regles conegudes i obliguen el cervell a acceptar quelcom impossible en la vida real.
Per exemple, a la pel·lícula de Blancaneu apareix un mirall que parla. El nen sap que aquest mirall és irreal, mai es trobarà amb un mirall que li respongui, però amb això s'aconsegueix que el nen imagine objectes amb funcions especials i es qüestioni altres possibilitats que potser no estaven al seu abast. Es farà preguntes a través de la seva imaginació.
Per solucionar els problemes matemàtics, tampoc se centrava només en les dades i en les fórmules, sinó que primer imaginava i després jugava amb tots els escenaris possibles, per finalment comprovar-los amb les matemàtiques.
És important que això succeeixi en la infància perquè és el moment en què l'humà no tem a l'absurd, no s'autocensura i no diu “això no pot ser”.
