La trama comença a ser digna d'una pel·lícula que arrasaria als cinemes: "La decisió de Colau". Tothom n'està pendent. L'expectació és tal que ni tan sols sembla importar gaire l'opinió de la pròpia alcaldessa, ara en funcions, de Barcelona. Pactarà amb Maragall? O farà amb Collboni i Valls? Valls amb o sense Cs? Des que va acabar Joc de Trons que no hi havia un hype tan exagerat a les xarxes. L'afer no és menor, amb l'ajuntament de Barcelona en joc, i amb la maquinària de l'Estat, les elits i les forces de l'IBEX somicant l'Ada que barri el pas al guanyador de les eleccions​, Ernest Maragall. Molta pressió per a Colau, també des de les xarxes. Ho vam veure amb la seva darrera piulada, des de la terrassa de casa seva. L'Ada, encara recuperant-se de la intensa nit del 26-M, va deixar clara una cosa: "Mai no pactaré amb la dreta"

La qüestió és saber què considera Colau com a "dreta".Ha deixat clar que mai no pactarà amb JuntsXCat, sí. Però sorgeixen d'altres interrogants, per la confusió que genera la divisió entre progres i conservadors (una de les més típiques i tòpiques al món de la política). És el PSC del 155 d'esquerres? Ser independentista anul·la Esquerra com a força progressista? I encara més important: Discrimina l'alcaldessa entre Valls, Corbacho i Parera (els tres independents de l'aliança amb Cs) respecte dels  tres representants purs de Rivera i Arrimadas? Sembla que no, que pactar amb Valls no és factible. Centenars de missatges han negat el vídeo de Colau, que arribava hores després d'una piulada força contundent de Gala Pin, regidora de BCN En Comú: "No se va a pactar con Valls. ¿Estamos locos o qué?"

Tuit Gala Pin sobre pacte amb Valls @galapita

És possible que sí, que la campanya electoral ens hagi fet embogir (uns més que d'altres). Es poden veure casos de comportaments "bipolars" (dit amb tot el respecte), com les elits econòmiques que demonitzaven l'alcaldessa per "comunista", "amiga de manteros", "populista" i "pro-indepe", ara agenollades per demanar el miracle. El veritable miracle, ben mirat, és la seva conversió a Ada Colau. La seva darrera esperança per materialitzar el tongo. Colau ha dit que res de pactar amb dretes, i això ja els hauria d'indicar el camí que els hi espera. Però és clar, la societat barcelonina (i catalana) pateix un episodi "transitori" de dislèxia cognitiva. Ada, què és esquerra i què és dreta? Twitter és un mar de dubtes.