La ràdio líder de Catalunya, RAC1, compta amb una redacció excepcional on tothom hi aporta el seu granet de sorra des de fa ja molts anys. Tots som 1, que pregonen a l'emissora. I el talent dels seus locutors també s'observa en l'equip de meteoròlegs amb els que compta. La meravellosa Mònica Usart n'és un exemple. L'altre, el gran Abel Queralt.
Els que hem treballat amb ell sabem que és algú que a banda d'informar, i molt bé, sobre el temps, sobre si baixarà l'onada de calor, sobre si cauran pluges en algun racó del territori o sobre l'estat de la mar, té una vis comunicativa sensacional, amb el seu personalíssim estil i capaç de parlar de qualsevol cosa que l'envolta. Sovint, fent gala d'un sentit de l'humor considerable (impagable quan un dia va dir en directe com i què hi tenia al seu cotxe, una mena de calaix de sastre / traster on hi deixa el que li fa nosa a casa, com marcs de quadres, pedres o coses que arreplega). Però quan toca posar-se seriós, se li entén tot i alça la veu, indignat, sobre el que calgui. Com li acaba de passar ara. Per una qüestió relacionada amb el seu ofici? No. Però de la seva boca han sortit llamps i trons en veure una imatge absolutament deplorable enmig d'un carrer a Barcelona.
Queralt no se'n sap a venir. De fet, ha esclatat per una imatge lamentable en un carrer de Barcelona, al costat d'uns contenidors, on hi ha tot de brosses escampades, sense posar-se dins els respectius contenidors per reciclar degudament. En veure-ho, el meteoròleg ha verbalitzat que està molt bé això de queixar-se, però el mínim que es pot fer és que cadascú tingui un mínim de decència i sentit de la responsabilitat: "La gent en sap molt de demanar responsabilitats als polítics, però això, tot això, què collons és aquí? Què collons fot tot això aquí??".
Imatge indignant
Comença a remenar i a veure què hi ha dins de les bosses: "Tot això, barrejat, què collons fot aquí? I això què fot aquí?? Un panyal!! Aquí hi ha un contenidor de panyals!! Una barra de pa, demà toca orgànic, plàstic, això està bastant buit!!", diu assenyalant el contenidor groc. L'Abel, que s'encén i es puja per les parets: "Vale?? Vull dir que Deu n'hi do. És que la..., és que, és que, és que... estic fins els ous!!! Això?? Què collons és tot això?? Roba! Au, aquí venga!!":
A mi la veritat és que se'm fa difícil creure en un món millor pic.twitter.com/zqv07t7RHc
— Abel Queralt Frias (@Abelunimbus) July 24, 2022
Per cert, un company seu d'emissora, sense arribar a trobar-se amb aquests extrems d'incivisme, sí que ha volgut posar l'accent, com fa sovint, en una altra imatge sobre brossa a Barcelona, desbordant d'una paperera, tot i el rètol que s'hi llegeix. Parlem del gran Toni Clapés, que també té el sa costum de dir el que pensa a la mínima que veu alguna cosa del seu entorn que li grinyola.
Els dos tenen tota la raó del món. Cal fer alguna cosa, entre les autoritats, els qui manen i els ciutadans, perquè deixem de tenir ciutats que semblin femers.