José Rubianes Alegret, Pepe per tots aquells que el van estimar en vida i després de la seva mort, serà per sempre més l'actor "galaico-catalán: galaico porqué nací en Galicia aunque casi nunca he vivido allí y catalán porqué siempre he vivido en Catalunya, aunque nunca he nacido aquí". Irreverent, llengut, bon vivant, brillant, provocador. Sublim, en definitiva. Un dels millors actors, monologuistes i  showmans que hi ha hagut damunt un escenari, combinant la seva rialla sorneguera, el seu posat, i sobretot, l'anàlisi sarcàstic i precís que feia de tot allò que l'envoltava. Per exemple, sobre el treball. Ningú superarà mai la radiografia que el va popularitzar sobre la gent que de bon matí anava a treballar: "¿El trabajo dignifica? Vaya pedazo de hijo de la gran puta el que se lo inventó...":

Aquest 1 de març fa deu anys que Rubianes va morir, víctima d'un càncer.  Però fent bona la dita, mai no morirà del tot mentre hi hagi algú que el recordi i que expliqui a la resta qui va ser i com va ser. I encara hi ha centenars, milers de persones que somriuen quan pensen en ell, que riuen sorollosament quan recorden alguna de les seves intervencions o que s'emocionen pensant en algun moment compartit. Des de la seva família als seus fans que no el van conèixer mai personalment, passant pels molts amics que va deixar en el mundillo teatral i els mitjans, com Toni Soler i la seva mítica Entrevista del mil·leni del Malalts de tele:

TV3

Va ser a TV3, però no amb Toni Soler, sinó amb Albert Om, a El Club, quan va tenir lloc el seu moment més polèmic... parlant de la unitat d'Espanya. "Va venir Josep Piqué i li vaig preguntar si la unitat d'Espanya està en perill. Què n'opines tu?", va preguntar-li el presentador a l'humorista. La seva resposta, carregada d'ironia i doble sentit, una provocació en tota regla que els defensors de la pàtria es van agafar com una ofensa personal al peu de la lletra: "A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Que se metan españa por el puto culo y a ver si les explota dentro y se les quedan los huevos colgando. Que se vayan a cagar con la puta España. A la mierda"...

TV3

Els hiperventilats van tornar-se a sulfurar, fins i tot després de la mort de Rubianes, quan li van canviar el nom a un carrer de la seva Barceloneta estimada, el de l'Almirall Cervera. I ara, han tornat a sortir de la cova aprofitant l'efemèride del seu traspàs. Missatges despietats, vergonyosos i carregats de verí, fins i tot deu anys després de la seva mort.

Si Pepe Rubianes aixequés avui el cap, se'n faria creus. Han passat deu anys, i l'Espanya sobre la que ell ironitzava, no només està igual, sinó que probablement ha anat a pitjor. Al Rubianes persona, l'entristiria profundament. El Rubianes còmic es posaria les botes damunt d'un escenari parlant de les dretes, les ultradretes, el judici als presos polítics o la tomba de Franco. Sense oblidar que el seu nom s'ha fet servir molt durant el dia d'avui per preguntar-se què en pensaria ell de tot el que té a veure amb la llibertat d'expressió, arran que s'hagi "congelat" Toni Albà de les seves col·laboracions amb al Polònia.