Gervasio Deferr va ser un dels ídols de l'esport olímpic espanyol durant més d'una dècada. Bicampeón, va aconseguir l'or a Sidney 2000 i Atenes 2004 en salt de poltre i plata a terra de Pequín 2008. L'esportista va tocar la glòria amb el rovell dels dits, però també va caure als inferns. Un episodi que mai no ha narrat públicament fins aquest mateix cap de setmana quan s'asseia juntament amb Jordi Évole per parlar del llançament de la seva biografia.
El presentador català va acudir al gimnàs de Deferr a La Mina, on es va criar. Allà fa classes a nens i nenes. "Quan hi ha una mínima millora, sempre els dic que està bé", relata. "Jo he estat un personatge fins que em vaig retirar, i trobar la persona que soc avui dia, m'ha costat. I crec que la gent es mereix que em conegui", explica sobre la seva autobiografia, en la qual relata els camins foscos que ha transitat. "Aquesta merda cal treure-la", li explicava.
Gervasio Deferr / ATRESMEDIA
El dur relat de Gervasio Deferr, la seva caiguda als inferns
Després de guanyar l'or a Sidney va començar el seu camí a l'infern. Deferr pensava "us doldran les mans d'aplaudir-me. Jo era 'molt flipat". "Quan estic en l'aire, ja ho sé: agafo el terra, em giro i ja sé que és una nota del 'copó'", explicava sobre aquell èxit. "El vaig gaudir moltíssim", va admetre. Això el va convertir en algú molt conegut i valorat... "però amb cautela".
"A mi se me'n va l'olla i em crec Déu. Em converteixo una mica en carallot. El mateix dia, el 25 de setembre un any després el 2001, entro en sala d'operacions. Al desembre m'operen de la segona espatlla i em tiro mesos vivint a casa meva sense fer res, perquè soc Gervasio Deferr i em crec la llet. És allà quan començo a fumar (porros) amb els meus germans i altres...", va relatar.
Va ser quan va donar positiu en el Mundial, per marihuana. "Allà és quan em va caure tot", va explicar. "Tots m'assenyalen", relata, i va explicar com va ser la trucada al seu pare per comptar-lo que havia donat positiu en cànnabis. "El cabró em va penjar i va ser un temps sense parlar-me", va recordar. Allò va venir d'una filtració de la Federació Espanyola de Gimnàstica, del que no vol dir el nom. "Vaig pensar: 'que us donin per cul' i em vaig ser a la meva casa a fumar-me un porro". Allò va ser definitiu per a un canvi. "Després no vaig tornar a tenir un patrocini. Mai. Ni en els dos Jocs posteriors amb les medalles".
"Els meus pares no pensaven que poguéssim viure de la gimnàstica, sabíem que no anava a donar diners. Jo he vist la meva mare treure's un tros del filet per donar-me'l a mi, perquè venia d'entrenar mort de gana", va explicar.
Gervasio Deferr / ATRESMEDIA
Després de donar positiu es va trencar l'esquena i va haver de quedar-se sis mesos a casa. "Vaig haver de tancar-me una altra vegada. M'he menjat molt tot i quan he explotat, ho he fet malament. Tinc dos mesos molt dolents, surto de festa molt i com en tenia dos 'after' de festa... L'alcohol gairebé em destrossa la vida", va confessar.
"Jo no bevia al principi. Va ser a Madrid, en les concentracions quan anàvem per allà, si tothom demanava una cervesa, jo em demanava un cinquè", compte, abans de relatar les substàncies amb les que va acabar barrejant: "cocaïna, speed, pastilles...". "Vaig cridar a la Federació per avisar que em quedaven mesos per als Jocs i havia de preparar-me", va relatar. Va demanar ajuda al Comitè Olímpic Espanyol per entrenar i netejar-se.
A Atenes va fallar i es va recolzar en l'alcohol i les drogues, novament. "No m'acordo ni com vaig arribar. Vaig veure unes persones que estaven prenent alguna cosa i em vaig posar una gerra enorme de cervesa. L'endemà em van dir que vam ser molt temps, però no recordo res", va insistir. Aquell dia va aconseguir el seu segon or olímpic. "Em vaig ser amb un or olímpic i la sensació que havia fracassat", va recordar. Sentia una gran pressió i només volia prendre alcohol per la seva frustració. "Estic convençut que l'alcohol és la droga més perillosa. Jo no em drogo amb altres coses si no bec, és tot a través d'això. I el tenim tan instaurat en totes les celebracions. Sempre l'alcohol està per davant", va denunciar.
Es va retirar i va deixar a la seva parella. Quan no sabia que fer va començar a anar de bar en bar. "Per fi podia fer el que vulgui, jo no hauria de passar dopatge. En aquell moment fumo, surto, bec i perdo el temps. Em quedo tres anys a Madrid pensant si em retiro o no, però cada dia estic des de les 15:00 en bars amb amics i amb vida social. Era dormir al matí, menjar i després a la tarda una altra vegada. Hi va haver un moment que me'n vaig adonar que feia sis anys que bevia tots els dies. Sis o set mitjanes i dos o tres cubates. Sense res a fer ni objectiu, al final t'enverines", va admetre. Va arribar un punt en el qual li era igual viure o morir. "Hi havia matins que em despertava amb sang i no sabia si m'havia barallat. No sabia què fer i tornava a passar, per molt que em deia que no", va dir, abans d'admetre que només estava amb "els seus dimonis".
La fama va poder amb ell. Reconeix que ningú no t'explica a batallar amb ella.