L'any 1994 no hi havia bar musical, festa, discoteca, sarao, xiringuito, ball de fi de curs, ràdio fórmula, programa musical o cassette de benzinera on no sonés ella. L'any 1994, una cançó francament repetitiva i pegadiza ressonava una vegada i una altra a tot arreu. No te'n podies desempallegar per molt que ho volguessis. I el que era pitjor, venia acompanyada d'una coreografia esperpèntica que feia embogir tothom, omplint la pista d'on fos i començant a fer el canelo amb els repetitius moviments, com ha passat amb d'altres matraques com l'Aserejé, la Macarena, Mayonesa, Paquito el Chocolatero o Ai se eu te pego. Un tema que començava amb un so com de granota saltant per un riu, seguit d'una síl·labes amb veu de pito, "Dee dee na na na". I després, l'infern: una sintonia com d'exercici d'aeròbic i una lletra demencial: "Saturday night, I feel the air is getting hot. Like you baby. I'll make you mine, you know I'll take you to the top. I'll drive you crazy. Saturday night, dance, I like the way you move. Pretty baby. It's party time and not one minute we can lose. Be my baby. Da ba da dan dee dee dee da nee na na na". Sí... parlem d'un tema que feia tornar boja molta gent i que feia fugir per potes molta altra, com servidor: Saturday night.
Des que es va publicar, no ha parat de sonar, encara ara, a qualsevol lloc de festa. Després de gairebé 30 anys, continua sonant i sonant fins a l'infinit, com un mantra diabòlic que apareix de tant en quant. La seva autora? Una cantant danesa de nom Sannie Charlotte Carlson, més coneguda pel seu nom artístic, Wighfield. A tot el món va fer furor, especialment a Espanya, on va sorgir, com dèiem, una coreografia lamentable que feia les delícies de tothom: mans endavant, mans als braços, al cap, als malucs, al cul, saltironet cap a un costat i tornem a començar.
La cantant danesa, com tots la recorden, era així durant el seu èxit:
Whigfield tenia només 24 anys quan va triomfar. Ara en té 52 i torna a Espanya, a Madrid, al Festival Love The 90's a IFEMA, un esdeveniment on compartirà escenari amb, atenció, noms de la nostàlgia petardera-freakie-dance com Jenny del grup Ace of Base, Corona, Snap!, Viceversa, Locomia, OBK, 2 Unlimited o el seu ex, el DJ Paco Pil. De traca. En una entrevista per El Mundo ha manifestat que "Es increíble que Saturday Night siga tan vigente en España. Creo que tiene que ver con que fue muy importante en los veranos de los 90 y con el hecho de que vosotros le hayáis hecho un baile a medida. Es similar a una canción de cuna. Es fácil de recordar, la melodía es muy pegadiza y es una canción divertida. ¡Y los padres se la enseñan a sus hijos!". Per desgràcia. Whigfield, que ara ha canviat força la seva imatge, reconeix doncs que aquestes passes només es fan a Espanya.
El temps passa per tots, però hi ha coses que per desgràcia, no canvien. Poden fer la prova el proper dissabte al 'Escenario Playa' d'IFEMA: veuran milers de persones fent el numeret de marres.