Víctor Manuel porta tota la vida damunt dels escenaris. El cantautor asturià, d'avi miner, i símbol durant molts anys de la progressia cultural d'esquerres espanyola, és un d'aquells artistes amb una llarguíssima trajectòria al darrera, que s'ha passat la vida sense limitar-se al que sap fer, cantar, sinó que també li ha agradat mullar-se sobre el que l'envolta. Ho feia abans i ho fa ara. Als anys 70 va demanar la llibertat pels presos polítics del franquisme, i anys després, amb els presos del procés, i el posterior indult, va dir que "Me parecen bien, porque yo, que no me dedico a la política, no sé encontrar otra alternativa para cauterizar las heridas que evidentemente hay". Es mulla tant que de vegades derrapa. Fixin-se en aquest avís a navegants: "a veces se tiene la sensación de que parte de los políticos de este país quiere que se caigan al mar los que no están de acuerdo con ellos. Espero que los catalanes no piensen que todos somos de Vox igual que yo no pienso que todos los catalanes son ultra nacionalistas y desean lo peor para España. Alguien decía que cómo se va a pedir a la gente que vote si quiere ser español o catalán. ¿Pero qué coño es esto y quién se lo ha inventado?", deia en una entrevista pel diari El Mundo.
Ara, l'autor de Solo pienso en ti o La puerta de Alcalá publica un nou treball discogràfic, "La vida en canciones", una antologia on fa duets amb diferents artistes com Rozalén o Dani Martín, o fins i tot, recuperant un duet amb Joan Manuel Serrat, de la cançó "Me'n vaig a peu".
Arran de la publicació d'aquest disc, i amb la particularitat esmentada del duet amb el nano del Poble Sec, cantant en català, el de Mieres ha visitat l'estudi de Laura Rosel a El matí de Catalunya Ràdio. Allà han xerrat de diferents aspectes, incidint en com de poc habitual és ara sentir un cantant no català cantant en la nostra estimada llengua. Víctor Manuel lamenta que abans era més habitual que artistes no catalanoparlants cantessin en català. Però per què ara costa que s'atreveixin amb el català o amb d'altres llengües cooficials de l'Estat espanyol?, volen saber al programa. Resposta: "Hay que normalizar esas cosas. Fueron más normales en décadas pasadas. Lo he hablado muchas veces con Joan Manuel. Le pregunté: '¿Crees que 'Cançó de matinada' podría ser ahora número 1 en España como lo fue en los 60?', y me dijo 'No'".
Víctor Manuel també ha carregat contra els polítics actuals: "Ha bajado mucho la categoría política de la gente que se dedica a esto. Parece que no tienen que hacer otra cosa y entonces se meten a político, ¿no?. Me deprime mucho y me enoja. Me parece ridículo que, en el 2022, se insulten unos a otros y se tiren de los pelos...". I l'ascens de les extremes dretes, com a Espanya?: "Confío en que sea un último golpe de intentar alcanzar lo que yo creo que no van a alcanzar, porque este país no es como de esos asquerosos que salen gritando por ahí, es un país mucho más plural y abierto. Hay una izquierda y una derecha, pero me gustaría que la derecha fuera un poco más francesa".