Sergi López, desfermat. Per què diu "l'estat espanyol'" i si té algun problema amb Espanya: resposta brutal

Sergi López és un dels actors més brutals i meravellosos que tenim a Catalunya. El de Vilanova és un animal damunt els escenaris o davant de càmeres, amb obres de teatre descomunals com Non solum o pel·lícules com Sirat, que ha estat l'escollida per representar Espanya per optar a l'Oscar a la Millor Pel·lícula de parla no anglesa. El film d'Oliver Laxe sobre un pare que busca la seva filla per les raves del Marroc, va aconseguir el Premi del Jurat a Cannes i ha estat un èxit de taquilla a Espanya i França, i compta amb una actuació estel·lar, com totes, de l'actor català.

López, però, comença a estar fins al capdamunt de la promoció pertinent de Sirat, tal com s'ha pogut constatar en una conversa amb els membres de 'La Sotana', l'Andreu Juanola, el Joel Díaz, el Manel Vidal i el Magí Garcia. L'actor, a banda del seu talent interpretatiu, és un tipus que no es calla i que parla clar i català. Diu el que li surt del monyo quan i com li ve de gust. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles. I si ha de deixar clar que està "fins la polla, fins al membre viril" de parlar d'aquesta pel·lícula, ho fa: "Em fa il·lusió, però és una milonga. Estic una mica fart de promocionar-la perquè he tingut una mica de sobredosi a tot arreu: aquí, a l'estat espanyol, a Bèlgica, a França...". "Per què dius 'estat espanyol' i no dius 'estat francès' o 'estat belga'? Sembla que tinguis algun problema amb Espanya..., li pregunta el Joel Díaz, murri. I el Sergi López, més Sergi López que mai: "Perquè em passa pel nap. Es pot dir o no? Com ho dius, tu? Espanya? Espanya és més complicat de saber què vol dir".

López ha parlat dels premis, ja que la conversa va tenir lloc dilluns, al mateix temps que la gala d'entrega de la Pilota d'Or. Ha parlat d'aquest guardó, dels Oscars nordamericans, dels Gaudí catalans, dels Goya espanyols o dels Cesar francesos, i sobre la seva nomenclatura. Li agraden els premis individuals en cinema?: "És una mica raro, per fer bullir l'olla. De fet, els premis, els Oscars, els Gaudí, els... aquest d'Espanya, com es diuen? Els Goya... Es donen premis entre ells, a veure qui és el més guapo. Junts, entre Goyas i Gaudís, en tinc... cap". Per què es diuen així? "Com pot ser que es digui Cesar?", li pregunten. I ell respon: "I Goya per a un premi de cinema? No té ni cap ni peus. Cesar és perquè l'autor de l'escultura, el premi, es deia Cèsar, té més sentit. El Goya és per un senyor que pintava quadres".

Una hora desfermada, parlant del Barça dels seus amors, de la seva amistat amb el crac i exjugador francès del Manchester United, Eric Cantona (que també ha fet d'actor un cop retirat del futbol), "un màquina, brutal", de companys de professió com Javier Bardem, José Sacristán, Dani Rovira o Leo Harlem ("no sé qui és"), d'addiccions i de "dues pel·lícules" seves que no li han agradat gens. A nosaltres, qui ens agrada, qui ens entusiasma, és ell. Sergi López, meravellós, com sempre.