Sara Carbonero ha fet un repàs en el seu últim post al blog d’Elle de la seva relació amb l’esport al llarg de les diferents etapes de la seva vida. Des del tenis, bàsquet, futbol i natació que va practicar de petita, fins al running que va haver de deixar amb l’embaràs o el ioga que acaba de descobrir. “No és que fos un portent, però tenia bastant agilitat i flexibilitat. Inclús hi havia qui em titllava de “xicot” quan preferia jugar a futbol al pati en comptes de saltar a la corda”. Una passió per l’esport que va haver de deixar aparcada en tenir fills, tot i que ara s’ha adonat que els anys passen i no pot seguir tirant de genètica.
Arran de compartir aquesta afició, Carbonero ha aprofitat per confessar un dels episodis més personals de la seva adolescència: “La meva mare s’ha passat la meitat de la meva vida preocupada perquè quan jo era petita no aconseguia que engreixés ni un gram”.
“Recordo anar amb ella a comprar-me roba i que la talla més petita que existia m’anés gran. Amb 15 anys seguia comprant-me la roba a la secció de nens. I no ho explico amb orgull, de fet en aquella època, sent ja adolescent, m’acomplexava no tenir corbes i ser un fideu. Però vaig acabar acceptant que la meva constitució i la meva genètica eren així i estar sana era el més important”, afegia la periodista.
De nou, Sara Carbonero aprofita el seu blog d'Elle per compartir una de les seves experiències. Un complex que va marcar la seva adolescència però que va acabar superant, deixant que no la fes infeliç més temps.