Té una de les veus, les presències i el talent més brutals que hi ha a casa nostra. Actor català excels, és un animal de la interpretació. Cada vegada que puja dalt d'un escenari o es posa davant d'una càmera, et quedes hipnotitzat per les seves actuacions, per posar-se en la pell de les persones a les quals interpreta... Cosa que li ha valgut molts reconeixements i l'adoració per part del públic català, però també algun moment desagradable. Parlem de l'enorme Lluís Soler. I això que va començar tard la carrera, als 34 anys. Imaginin si ho hagués fet de més jove. Estem parlant d'un dels grans del teatre de casa nostra, amb obres i papers descomunals a El somni d'una nit d'estiu, Dos tristes tigres, Otel·lo, El mercader de Venècia, Tartuf, L'avar, Amadeus, La comèdia dels erros, El mètode Grönholm, Romeu i Julieta, Primera plana, L'habitació de Verònica, Nit de reis, The party. I així, fins a haver fet ja més de 70.
Ara, el de Manlleu acaba de començar amb una d'aquelles obres inoblidables, una altra de Shakespeare, i ja en porta fetes unes quantes: La tempestat, de les més famoses de l'autor, amb direcció d'Oriol Broggi. Una coproducció del festival Grec de Barcelona i companyia La Perla 29 que es pot veure al Teatre La Biblioteca des del 25 del juny, i on un elenc extraordinari acompanya el Lluís a l'escenari: Xavier Boada, Babou Cham, Clara de Ramon, Eduard Paredes, Xavier Ripoll, Oriol Ruiz Coll, Jacob Torres i Ramon Vila. Els espectadors catalans també hem tingut la sort de poder-lo gaudir en televisió, especialment en molts dels serials de migdia de TV3: Arnau, Poble Nou, Secrets de família, Estació d'enllaç, Laberint d'ombres, El comisario, Psico express, Isabel, El crac o El ministerio del tiempo.
Però sens dubte, un dels papers més icònics que ha fet va ser el d'un tipus menyspreable. El 'Tomàs' d'El cor de la ciutat, un fuster que darrere d'un aspecte de bona persona, que no havia trencat mai un plat, amagava un infame violador encaputxat que tenia l'audiència trasbalsada des del moment que es va apujar la caputxa i vam veure qui era. El germà del 'Sàhara' (Martí Peraferrer), obsessionat amb la 'Montse' (Montse Guallar). Fa poc, el Lluís ha estat al Via lliure de RAC1 on ha recordat aquell personatge que anirà lligat per sempre a ell. I no només a Catalunya. Va revelar una situació viscuda a quilòmetres i quilòmetres d'aquí, ni més ni menys que a la Patagònia, que el va deixar estupefacte: "Una vegada a Puerto Madryn, un poble abandonat allà al mig del desert, en un carrer de 20 metres d'amplada, a les quatre de la tarda amb un sol que esquerdava el cap, anava per la vorera i des de l'altre cantó sento: 'Violador!'. 'Aquests són catalans', vaig pensar. 'Ja vinc!'", els va respondre.
Un Lluís que és un tipus encantador, en donen fe els que l'han conegut, i que és conscient que la seva veu, tot i ser un punt a favor a l'hora de projectar damunt d'un escenari, també és el motiu pel qual li han donat sovint papers de personatges malvats o foscos. Això sí, tot i tenir una veu descomunal i greu, admet que no s'ha plantejat fer doblatge: "Ningú m'hi ha empès. Sense anar a buscar res, mira totes les coses que m'han vingut!". Vagin a veure La tempestat, no se'n penediran. I quan acabi l'obra, el que es mereix el bo d'en Lluís, i la resta de companys de repartiment, és que els únics crits que sentin no siguin uns altres que "Bravo!".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!