Ronna, qui va ser l'última parella de Jesús Iglesias Puga, conegut afectuosament com a "Papuchi" i pare de Julio Iglesias, ha decidit parlar després d'anys de discreció. Des de Miami, on resideix des de fa temps, ha concedit la seva primera entrevista per recordar el que descriu com "l'amor de la meva vida".
La història va començar a Madrid, al Passeig de l'Havana, un dia d'estiu. Ella era model, ell un cavaller 48 anys major que la va convidar a prendre un cafè. Segons relata, en aquesta trobada va néixer una cosa immediata: "Va ser amor a primera vista". Més enllà de la diferència d'edat, el que la va conquerir va ser la seva personalitat: "Era una persona amb un gran sentit de l'humor, molt intel·ligent, amb valors, amb família. Això és el que em va conquerir".
Una relació sense dubtes
El romanç no va estar exempt de comentaris per la gran diferència d'edat, però Ronna assegura que mai no va ser un problema per a ells. "Mai no m'he penedit de la diferència d'edat, perquè els qui el van conèixer saben que era un home molt juvenil, molt astut i molt ràpid de ment", explica. Per a ella, aquesta energia feia que els anys amb prou feines es notessin i que la relació fluís de manera natural.
Durant onze anys van gaudir d'un festeig que descriu com "un conte de fades". Papuchi, diu, li va ensenyar molt gràcies a la seva experiència, i junts van compartir un objectiu clar des del principi: formar una família. "En la nostra relació sabíem sempre que volíem formar una família. D'això no teníem cap dubte. I així es va fer", recorda amb calma.
Un amor que roman
Malgrat la mort de Papuchi fa ja dues dècades, Ronna parla de la seva història amb serenitat i gratitud. No hi ha dolor en les seves paraules, sinó la certesa d'haver viscut una cosa profunda i autèntica. "Em va ensenyar moltes coses", resumeix, explicant que el seu record continua sent una guia en la seva vida actual.
El seu testimoni revela un amor que va sorgir sense plans i es va mantenir sòlid, amb una base de respecte i admiració. En recordar la seva primera trobada i tot el que va venir després, Ronna deixa clar que aquella connexió continua viva en la seva memòria. No és només un relat romàntic, sinó la confirmació que, de vegades, les històries més duradores neixen en un sol instant.