Dissabte de l'any 2014. Teatre del Raval de Barcelona. Obra: Germans de sang. El protagonista d'aquell musical, Roger Pera, no es presenta. Dos dies després, un dilluns, el director de l'obra, Ricard Reguant, truca a El món a RAC1.
"El Roger està malalt. Dissabte a les 16h em va dir que agafava un taxi i venia. Però no sabem on és. És habitual que es tanqui en un hotel i no doni senyals de vida. Sol patir depressions, angoixa...". Era això i més. Era una addicció dramàtica a la cocaïna. Temps després, l'actor català va quedar amb Jordi Basté per explicar-li què li passava. I ara, el mateix Pera ho exposa obrint-se de bat a bat en un llibre, Èxit. Èxit com el rètol que indica la sortida dels teatres. Però també el triomf per poder sortir d'un món fosc i tèrbol. El de la droga.
Què feia Roger Pera quan els companys de l'obra no van saber on era aquell dissabte? Ho ha explicat aquest dimecres als micròfons de RAC1: "Era a casa, estava tancat, sol, assegut al sofà davant de la tele canviant de canal de manera compulsiva". No va ser l'únic que feia compulsivament. "Deia '10 minuts més', però no m'aixecava. Al contrari, em feia una ratlla de coca i l'esnifava... 10 minuts més... i una altra ratlla. I 10 minuts, i ratlla. Cada cop més espantat, més encongit, més paranoic... ionqui perdut". Paraules duríssimes amb ell mateix. Però "si no ho explicava d'aquesta manera, no ho feia. Perquè s'havia d'entendre el que és aquesta malaltia".
@rogerpera
Un dels nens prodigi de la interpretació catalana, actor des de petit, i un dels primers dobladors infantils sent ell també un nen, repassa els moments difícils fruit d'aquella addicció, com quan els hi tirava en cara als seus pares que el fessin treballar de petit. Però ell és conscient que eren retrets sense fonament. "La recerca de l'èxit va fer que m'oblidés de mi, això és el que em va fer mal". Basté li reconeix com d'impressionant és llegir que mai no s'ha abraçat ni s'ha dit un 't'estimo' amb el seu pare Joan. De fet, el dia que s'adona que va pel pedregar és quan li diu al seu pare: "Crec que tinc un problema amb la cocaïna, però crec que me'n sortiré, ho puc solucionar"... "És la malaltia de l'autoengany".
@rogerpera
Una confessió valenta i descarnada de qui l'any 1993 va triomfar amb aquell Poble Nou que va posar en òrbita els serials les sobretaules de TV3 i que el va posar en òrbita a ell. Va anar a viure sol a Barcelona. Sol, jove, exitós. I sortint de nit. Si a Dinio la noche le confundía, a Pera li va passar el mateix. Com una on el van arrestar per entrar amb una moto dins d'un restaurant xinès. "Era un Roger sense causa". Un James Dean a la catalana i addicte. Per l'autoestima alta? No. Tot el contrari. "Sense causa perquè tenia l'autoestima baixa, em vaig crear un personatge". I una nit, fent una juguesca, va entrar amb una Scoopy en un restaurant xinès: "Em van agafar i em van portar a la policia. Em van caure 12 dies d'arrest domiciliari. Durant sis caps de setmana jo no podia sortir de casa, però podia entrar tothom. I el que vaig fer van ser unes festes que venia tot el Maresme a casa meva".
TV3
Un llibre necessari. Un relat colpidor. Una confessió sincera i dolorosa. També, a estones, divertida. I un orgull per qui ara explica tot això, que ho fa sabent-se rehabilitat i deixant tot aquell món de perdició ben enrere.