Catalunya és terra de cuiners excel·lents, xefs de primer nivell, restaurants on se't cau la bava i tradició culinària forjada de generació en generació, gràcies a la mà dels nostres avantpassats, mares, àvies, receptes de tota la vida i una evolució als fogons que és per sentir-se tremendament orgullosos. En uns temps on són molts els noms de xefs amb estrella Michelin (els germans Roca, Jordi Cruz, Fina Puigcervall, Oriol Castro, Mateu Casañas...), on són molts els restaurants de capçalera als quals anem els catalans quan tenim ganes de tastar un tros de cel fet plat, cal parlar amb els honors que es mereix del Francesc Fortí i la Francina Suriñach, cuiner i cap de sala del restaurant 'El Racó d'en Binu' d'Argentona. I és que aquest restaurant va ser el primer que va obtenir dues estrelles Michelin fora de Barcelona i un dels darrers exponents de l'alta cuina d'arrels franceses, amb referents com l'inimitable Auguste Escoffier.
Endinsar-se en aquest restaurant, travessar les seves portes, és transportar-nos a un món únic. I això és el que poden fer els espectadors gràcies a un documental emocionant dirigit per Guillem Cabra i Mar Clapés i produït per la productora de Ricard Ustrell, La Manchester, que acaba de ser un dels flamants vencedors del Festival de Cinema de Màlaga que s'està celebrant a la ciutat andalusa des de l'1 de març i fins aquest diumenge. I és que 'Binu, història de dues estrelles' acaba de rebre la 'Biznaga de plata' al millor llargmetratge de cinema de cuina en aquesta 27ena edició. "Obrir la porta del Racó d'en Binu és fer un pas enrere en el temps: l'olor, la moqueta, l'espai, la decoració... abans de parlar amb ningú ja sabíem que d'allà havia de sortir un documental", diu Cabra.
El Francesc i la Francina, després d'haver caigut en l'oblit, tal i com es pot veure en el documental, quan van celebrar el 50è aniversari van tornar a ser al focus mediàtic. Però ells no van abaixar la persiana, tot i que econòmicament fos complicat mantenir-lo a flote, i van continuar preparant menjars i dolços, de la manera més artesanal possible, per altres restaurants per no haver de tancar. "Conflictes de família, èxit, passió, resistència... Tots els personatges, i especialment ells dos, de seguida t'hipnotitzen. Tenia tots els elements per ser una pel·lícula. I amb un final, per sort, positiu”. Un El Racó d'en Binu' que va renunciar a dues estrelles Michelin i s'ha mantingut fidel a la seva essència i tradició, tal i com diu la productora. Un documental preciós que compta, evidentment, amb la parella protagonista, dues persones octogenàries, però amb una vitalitat que tomba: "Malgrat que tenen més de 80 anys, són dues persones molt modernes que, per exemple, han vist el potencial de les xarxes socials. Saben que és promoció, però també que és una manera de deixar un testimoni visual i un llegat de el seu projecte vital, al qual han dedicat més de 50 anys de la seva vida", diuen a huleymantel.
Un Francesc i una Francina, per cert, que viuen en alguna de les habitacions de l'hotel que hi va haver damunt del restaurant, i és que no és només un documental que parla sobre cuina, o sobre el seu cas concret, sinó també, o sobretot, sobre la vida, sobre la passió per allò en el que creus, sobre la teva raó de ser, sobre els teus somnis i sobre la lluita per aconseguir-los i que es facin realitat. Un documental que emociona, commou i fa riure, com algunes descripcions d'aquests personatges entranyables, com quan un sorneguer Fortí diu que "Faig la cuina que vaig aprendre, la d'Escoffier, però els eriçons, el gratinat de llagosta amb múrgules, l'esquitxada de llagostí i el suflé són meus. Els eriçons me'ls han copiat fins a les rates". Un rodatge que va començar el mes de setembre del 2021, en època post pandèmica, i que ara veu la llum i recull els merescuts fruits en forma d'aquest guardó tan prestigiós en un dels festivals de cinema més importants d'Espanya. La nit, per tant, a Màlaga, bé que s'ho valia, i cap allà han anat els protagonistes, amb els directors i Ustrell acompanyant-los, per viure una nit inoblidable sota el cel andalús.
Després del seu èxit a Màlaga, i després també d'haver passat pel Festival de Cinema de Cambridge, continuarà el seu periple per d'altres festivals nacionals i internacionals que ja estan confirmats, i on segur que continuarà el camí exitós i les projeccions amb ovacions, i s'espera que un cop passi tot, es pugui veure en alguna cadena o plataforma. I quan això passi, no se'l perdin. Paga molt la pena.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!