La reacció de Los Manolos quan els hi han llençat objectes en un escenari d'Espanya per cantar en català

Pocs grups ens han fet ballar tant com Los Manolos. La seva rumba ens ho ha fet passar pipa des de fa molts anys, i no només amb el seu Amigos para siempre de Barcelona 92. La banda, formada a finals dels anys 80 per 10 amics de Barcelona (Xavier Calero, Josep Gómez, Ramón Grau, Andreu Hernández, Joan Herrero, Rogeli Herrero, Carles Lordan, José L. Muñoz, Toni Pelegrín i Rafa Soriano) que simpatitzaven amb aquest estil musical per la influència gitana del barri d'Hostafrancs del que eren alguns dels membres, ens ha enamorat amb les seves cançons i les seves versions: All my loving, Strangers in the night, La dels Manolos...  i tantes altres. Els fans, entregats de per vida a ells, amics per sempre de Los Manolos.

El grup ha continuat fent moure els peus al personal durant tots aquests anys. Ara la formació ha patit alguns canvis, però mantenint la seva essència de sempre. El seu gruix de tota la vida, els seus membres més emblemàtics, han passat pels micròfons de Catalunya Ràdio per emocionar els oients amb les seves anècdotes i la seva simpatia. I s'han mullat quan els hi han preguntat si alguna vegada han tingut algun problema per les espanyes quan han cantat algunes de les cançons en català del seu repertori. "És curiós, però val a dir que a Madrid, per exemple, mai vam tenir problemes", admeten. De fet, ara fa un any van tocar a Madrid per les festes de San Isidro, i van acabar encantats de la vida: "Gracias, Madrid!! Gracias, chulapos y chulapas!! Inolvidable noche en las fiestas de San Isidro!!! Nos volvemos a ver el 8 de Junio en Aluche!!":

Però això no sempre passava a tots els escenaris on tocaven i cantaven. "Sí que en les zones més properes a Catalunya, sí que es generava, segons el lloc...", i recorden una vegada que van tocar a Saragossa, on van cantar aquesta meravellosa versió d'una de les cançons catalanes més boniques i especials pels catalans, El meu avi:

I és que allà a terres aragoneses no hi havia nois de Calella fent un cremat, sinó espectadors espanyols emprenyats en sentir cantar en català. Emprenyats i que van començar a llençar-los-hi objectes a l'escenari, i fins i tot, impactant amb alguns dels components de Los Manolos. Què van fer ells? Com van reaccionar?: "Ens van començar a llençar monedes i recordo que em van fotre un cop de moneda aquí (al pit) i vaig dir: 'Bueno... Ha llegado el momento de dar un 'Viva' por la Virgen del Pilar!... ¡Viva!'... I es va acabar el tema":

Los Manolos, meravellosos. All my loving cap a ells, forever. Uns tipus sensacionals, bona gent, catalans i que ens han fet ballar i passar-ho bé des de fa un munt d'anys.