La dura i sincera confessió de Paz Vega sobre uns fets del passat

Paz Vega porta molts anys demostrant que és una de les actrius espanyoles més talentoses i importants de la seva generació. La intèrpret andalusa, des que va començar a treure el cap davant de càmeres en diferents sèries i pel·lícules, s'ha anat forjant mica en mica una sòlida carrera amb alguns títols molt destacables en la seva filmografia. Ara que acaba de fer 49 anys, a les portes dels 50, la sevillana pot mirar cap enrere orgullosa pel que fa a la seva participació en algunes produccions molt recordades, una llista que inclou, per exemple, sèries com Más que amigos, Compañeros, 7 vidas, La hermandad, Perdóname Señor, El continental o Cuna de lobos, i pel·lícules com Nadie conoce a nadie, Lucía y el sexo, Solo mía, El otro lado de la cama, Hable con ella, Teresa, el cuerpo de Cristo, Grace of Monaco, Rambo V: last blood, A todo tren i moltes altres, així com la seva participació en alguns programes molt exitosos de tele, que no tenen res a veure amb el seu talent com a actriu, com és el cas de Masterchef Celebrity o Mask Singer: adivina quién canta.

Després de molts i molts anys davant de càmeres, des que va començar l'any 1997, Vega ha decidit ara provar sort a l'altra banda, és a dir, com a directora. Fa dos anys, el 2023, va començar el rodatge de la seva opera prima com a realitzadora, la pel·lícula Rita, basada en les vivències d'una nena a Sevilla als anys 80. Presentada a la Seminci de Valladolid, el film, que també ha escrit i interpretat, fent el paper de la mare de la protagonista, és alhora una emotiva, dura i colpidora història sobre aquesta nena que té el somni de construir una casa per la seva mare, on estar a resguard de la violència que hi ha a la seva llar: “Siempre he querido dirigir, pero necesitaba contar algo. Y encontré este tema que me parece muy importante. Hay más películas sobre la violencia de género, pero lo que he querido aportar es narrar la historia desde el punto de vista de los críos. Ahí nació Rita”.

Una història molt especial, un projecte molt personal que finalment ha pogut dur a terme i ha vist la llum. Amb motiu de l'estrena de Rita, l'han entrevistat a la revista Vanitatis, i una de les preguntes ha rebut una demolidora i sincera resposta per part de l'actriu i directora. Li pregunten si en el seu recorregut internacional, ella que ha fet pel·lícules a tot arreu, "¿te enfrentaste a dinámicas de poder, silencios incómodos o desigualdades que hoy, con la lucidez del tiempo, lees de otro modo?". I la resposta no pot ser més colpidora: "He vivido situaciones en el pasado que ahora serían muy reprobables e incluso denunciables. Me tocó defenderme sola y eso me hizo más fuerte". Afortunadament, diu, ara les coses han canviat, en certa manera, "sobre todo porque hay cada vez más consciencia por parte de todos de lo que es aceptable o no. Pero no podemos bajar la guardia".

Té tota la raó. Vivim uns temps on cada vegada més, les dones que pateixen situacions infames com les que recorda Vega, ja no callen, les verbalitzen, i així ha de seguir sent, perquè deixin de produir-se. Però encara queda molt camí per fer. Igual que el camí de deixar de diferenciar entre si una pel·lícula la dirigeix un home o una dona, com ha fet ella recentment: "La mirada femenina en el arte es necesaria y no debe ser una anécdota o un cupo. Para las mujeres, mirar sigue siendo un acto político. Y eso incomoda. Pero ahí está la fuerza: en incomodar para avanzar. El verdadero equilibrio llegará cuando ni siquiera haya que hacer estas preguntas, y se hable no de cine hecho por mujeres, sino simplemente de películas buenas o malas, sin importar quién esté detrás de la cámara". Paz Vega, valenta i meravellosa.