Núria Prims i Alícia González Laá, 30 anys després de la primera parella lèsbica a TV3: què van dir a la tele

L'any 1994 es va emetre el primer petó entre homosexuals, no només a TV3, sinó també a Espanya. Va ser a la sèrie Poble Nou, on hi havia la parella entre el Xavier i l'Eugeni, interpretats pel Jordi Boixaderas i el Pep Torrents. Una trama, i una escena, que ja han passat a la història:

A l'imprescindible pòdcast de Catalunya Ràdio, Ja m'entens, conduït pel David Àvila, han analitzat en el darrer capítol la ficció com a referent LGTBIQ+, analitzant com els personatges de ficció de les sèries catalanes han ajudat a la construcció de referents. Per aquest motiu, han convidat diferents actors i actrius que en el passat han abordat papers molt recordats a TV3. Per exemple, el Bernat Quintana, en Max d'El cor de la ciutat', la Núria Prims i l'Alicia González Laá, la Mariona i la Inés de 'Nissaga de poder', i l'Eloi Martín, en Jair de 'Com si fos ahir'. 

Quedem-nos amb la Núria i l'Alícia, i els seus personatges, la Mariona i la Inés, dues companyes de pis, i després, la primera parella lèsbica en una ficció de TV3, fa 30 anys. En principi, alegria immensa per abordar aquests papers i aquesta trama, "però després jo sentia que allò (que s'enamoressin) trigava molt a passar. Tenia la sensació com si s'haguessin tirat enrere", diu González Laá. "Després ens van dir que no sabien com fer-ho". Què recorda la Núria? "L'Alícia i jo érem companyes de classe del Col·legi del Teatre, amigues. Va ser com dir: 'Buah, us ho podem regalar tot, perquè tenim molta confiança'. Però sí que ens vaig veure desaprofitades".

"Ho recordo amb molta innocència. Però jo crec que es portava abans amb més naturalitat que ara. Sí que recordo que no ens donaven cap indicació i nosaltres: 'Bé, però quan arribarà el petó o el mambo?'. I vam dir: 'Per muntatge hem de fer alguna cosa que no puguin tallar'. I jo, si podia, copet al cul dissimulat", diu la Núria. Per què va costar tant que avancés la trama lèsbica?, els hi pregunten. I l'Alícia: "El tema de les dones sempre ha costat una mica més, ha estat sempre molt més tabú. Hi havia la llegenda urbana que es vigilaven els continguts des de dalt, que s'havia tirat enrere la trama. Finalment es va fer, però ens fèiem un petó i després ens van enviar a fer un viatge, un màster de cinema per Colòmbia".

Com va reaccionar el seu entorn? La Núria recorda que els que la coneixien, bé, una feina. "Però els que no, amb atreviment: '¿Pero tú eres lesbiana de verdad, o no?'" I jo: 'Em pots deixar estar?'. Eren minoria. Recorda munts de cartes a la tele de noies agraïdes amb la nostra història. I l'Alícia recorda comentaris de "A veure quan et donen papers que quedem bé en els dinars familars", "Cooooom???", al·lucina la Núria en sentir-ho. "Coses d'aquestes que dius, 'caramba'. Com que feia vergonya dir que feia de lesbiana a la tele. També m'he trobat molta gent que va ser important per elles veure allò a la tele, que van sortir de l'armari". El Bernat també recorda com "rebia moltes cartes a la tele, i gent de tot el món".

Una conversa necessària, que paga molt la pena recuperar.