Vagi per endavant que ella i el seu marit Arnau, i pare dels seus fills, estan enamoradíssims i feliços de la vida, i que l'experiència lamentable que ha confessat no té res a veure amb ell, no van por ahí los tiros, però sí que es va produir l'endemà de prometre's amor etern amb la seva parella, com ella mateixa ha revelat. Parlem de la meravellosa actriu i creadora de contingut Nuria Casas, que després de molts anys fent-nos pixar de riure fent vídeos sobre les seves experiències com a educadora infantil, ara hem tingut la sort de veure fa poc fent un paper a La casa nostra de Dani de la Orden a 3Cat, compartint escena, per exemple, amb la Laura Rosel.
Una Nuria que ha confessat a La Ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes un dels pitjors moments de la seva vida, i no precisament amb el seu estimat Arnau. Any 2022. Fa quatre anys. Abans de començar a aparèixer en sèries o pujar damunt l'escenari de diferents teatres, com dèiem, la Nuria s'ha anat fent un espai com a creadora de contingut. Una creadora de contingut que fa pixar de riure els seus seguidors amb la seva manera hilarant d'explicar el seu dia a dia, per exemple, la seva experiència com a mestra de nens petits.
I aquell any la van convidar al seu primer viatge com a creadora de contingut. Un viatge, ni més ni menys, que a la República Dominicana, a un hotelàs, per promocionar l'hotel en qüestió. I cap allà que hi va anar. No s'ho va pensar dues vegades... i això que s'havia casat el dia abans d'agafar el vol: "Me casé el día antes y me iba el día siguiente con gente desconocida, o sea, mi marido, Arnau, estaba muy contento", diu entre les rialles del personal. Ella va intentar anar amb ell d'acompanyant, però li van dir que nanay.
Ella, que es considera molt tímida i reservada quan coneix a gent, molt vergonyosa quan s'ha d'integrar a un grup, va constatar que a l'hotel, en arribar, "había actores, gente de tele, creadores de contenido de millones de seguidores... yo era la pringada a la que no conocía nadie. A esta gente me la tendré que ganar por mi simpatía", va pensar. El primer matí a la República Dominicana, a l'hotel, baixa a esmorzar i veu que ja hi havia taules amb grups fets. Seu a una de les taules, amb timidesa, i la ferma voluntat d'agradar. Una companya de taula li recomana ferventment que "aquí la papaya está buenísima, tienes que probarla". I ella, que "nunca jamás había probado la papaya, me voy al bufet. Como soy una persona que le gusta quedar bien y que la gente me quiera, me llené el plato, me hice una torre de papaya, y empiezo a comer papaya y a hacer amigos"... La gent va començar a marxar, i un grup va decidir anar a una joieria de l'hotel. Ella els va acompanyar...
"De repente empieza a venirnos un olor... un olor muy heavy, ofensivo, muy desagradable... Me empiezan a caer gotas, a ponerme blanca, a tener un retortijón...". Va adonar-se que la causant de la pudor era ella, que se li havia escapat una ventositat. Agobiadíssima, va constatar que "me cago. Mi dignidad murió". Va començar a córrer pels passadissos, "ni me acordaba del número de mi habitación". Desesperada, es va ajupir a terra, tement el pitjor. I dos dels companys del grup d'influencers se la troben i li diuen si està bé. Ella es va inventar que havia caigut i s'havia torçat el turmell... I ja la veus yéndose por la pata abajo, i fent veure que caminava coixa, per seguir amb la mentida. Finalment, va aconseguir arribar a la seva habitació, on tot el que tenia dins seu, va sortir en explosió: "abro la puerta, la cierro y... bueno... Lo que pasó ahí no lo puedo contar. Solo os puedo decir que me metí en la ducha con la ropa puesta. Me duché con la ropa para limpiarla, luego me quité la ropa y me duché, limpié la ropa, me maquillo y bajo, porque nos íbamos de excursión". No acaba aquí la cosa.
A l'autocar, se li acosten diferents companys preguntant-li com estava, perquè ella seguia representant que anava coixa per la suposada caiguda... fins que va aparèixer un cridant "Nuria, tía, le he preguntado a todo el grupo, pero nadie tenía Fortasec, pero no te preocupes que yo tenía uno en la mochila y te lo doy... Y he pedido dos más en recepción... Así que decidí ser súper digna y dije: 'la papaya no me ha sentado bien, no estoy coja... y a partir de ahí nos hicimos mejores amigos. Creo que la ropa la dejé allí. Jamás se lo había contado a nadie".
Núria Casas, meravellosa... Això sí... tenim curiositat per saber si des d'aquell dia, ha tornat a tastar la papaia...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!