La seva vida va donar un gir fa nou anys, quan anava amb uns amics pel carrer i el va veure el director Daniel Guzmán. El va fitxar per la pel·li A cambio de nada i va guanyar el Goya pel seu primer paper com a actor. Miguel Herrán, intèrpret malagueny que ara és ultrafamós després del seu pas per dues de les sèries espanyoles més exitoses dels darrers temps, el 'Christian' d'Elite i el 'Río' de La casa de papel.
L'actor de 14 anys presenta nou film, Hasta el cielo, i en una entrevista amb Jordi Basté a El món a RAC1, ha confessat que tot i l'èxit actual, la seva vida anava pel pedregar. No tenia ni ofici ni benefici: “era el típico niño macarra, medio tonto, que va de listo y que la lia”. Les circumstàncies l'empenyien tot i que “yo ayudaba a las circunstancias”. D'on venia aquesta desesperació? Ni ell ho sap. Però no feia res per a solucionar-ho: “No me lo planteaba. No sabía escucharme. Simplemente, continuava con la vida”. Una vida que tampoc creia que duraria gaire: "No pensaba que llegaría a cumplir los 26 años. No estaba a gusto con la vida. No tenía nada".
Herrán ha confessat que de jove tenia tendències suïcides. Escoltar-ho, colpeix per la seva sinceritat: "Pensaba que siendo la pieza que soy, si no estuviera en este mundo, al menos, no haría daño a mi madre”. Per sort, la relació amb la mare ha canviat com un mitjó al que li dones la volta. La va tractar tan malament que ara l'únic que vol fer és cuidar-la. L’admira pel fet d’haver-lo criat sola, però no sempre va ser així: “lo que ha sufrido mi madre no lo sabe nadie". Perquè ara, aquell jove díscol, que es va presentar a càstings en un estat deplorable, sense saber-se el text, o que de vegades, ni s’hi presentava. El click, gràcies al seu primer director, un Guzmán que li va dir que "si no lo hacía bien, gastaría todo su tiempo, esfuerzo y dinero en arruinarme mi vida y la de mi familia". Una amenaça que va sorgir efecte.
Miguel Herrán i Luis Tosar a 'A cambio de nada'
Herrán va deixar enrera una joventut tèrbola i emboirada per una carrera fulgurant: "Me puse a estudiar. Yo no tenía ni la ESO. Si no es por mi madre, ya me podrías dar un Goya o La casa de papel que yo sería un tonto". Celebrem el canvi de xip d'Herrán. I celebrem que tingui al costat una mare com la que té, que el va ajudar a sortir del pou.