Estefanía de Mònaco, la germana petita del príncep Albert i una de les figures més icòniques de la reialesa europea, ha anunciat la seva retirada de la vida pública. La decisió, que ha sorprès fins i tot els més propers a la família Grimaldi, no respon a pressions ni escàndols, sinó a una determinació personal que reflecteix la seva evolució emocional i la seva maduresa espiritual.
Durant dècades, Estefanía va ser sinònim de rebel·lia aristocràtica. En un món de protocols rígids i etiquetes indestructibles, ella va desafiar totes les normes: va posar per a portades de revistes, va fer incursions en la música amb un èxit inesperat i fins i tot es va integrar al món circense com a domadora. Va ser la princesa que va convertir el seu dolor en una manifestació artística, i la seva llibertat, en bandera.
Estefanía de Mònaco i la seva evolució física: de la icona de moda al rostre de la lluita solidària
Els canvis en la seva aparença física han estat tan comentats com la seva trajectòria. Els qui recorden la jove Estefanía dels anys 80, atlètica, audaç i d'estil androgin, s'han vist desconcertats per la seva transformació actual. El temps, sense filtres ni artificis, ha fet el seu treball sobre la princesa, i ella, lluny d'amagar-lo, l'ha abraçat amb una honestedat commovedora.
Als seus 60 anys, Estefanía s'allunya de les càmeres sense escàndols ni llàgrimes, però amb una confessió que va sacsejar als mitjans: "Ja no li veig sentit a parlar de mi, a més, mai no ha estat el meu. Tinc 60 anys, sento que he donat suficient i, sobretot, he dit tot el que havia de dir". Així ho va expressar en una entrevista exclusiva amb Point de Vue, on va assegurar que no busca més protagonisme. Una retirada digna, gairebé poètica, que representa el final d'una era per a la reialesa monegasca i l'inici d'un nou capítol més íntim i compromès.
Compromís indestructible: Estefanía i la seva croada contra el VIH a Mònaco
Però no es tracta d'una desaparició absoluta. Estefanía no abandona del tot l'escena pública. La seva lluita contra el VIH continua sent la seva prioritat. Des de fa més de 15 anys lidera Fight Aids Mónaco, una organització que dona suport a persones que viuen amb el virus i promou campanyes de prevenció al Principat. Un compromís que va néixer d'una experiència personal, quan una amiga propera va ser rebutjada pel seu entorn del ser diagnosticada amb el VIH.
Lluny de les gales reals, Estefanía ha optat per un activisme silenciós però ferm, amb actes petits i significatius que poc han de veure amb els luxes palatins. Aquest mes de juny, la princesa va celebrar l'aniversari de l'associació acompanyada de la seva filla menor, Camille Gottlieb, que es perfila com la seva hereva en aquesta lluita social. "Per parlar de la lluita contra la sida a Mònaco i de les batalles que deslliurem, sempre seré present", va afirmar
"És hora de jubilar-me. M'ho mereixo, veritat?", va dir amb un somriure que resumia dècades de sacrifici, dolor i perseverança. El seu comiat no és un cop de porta, sinó una transició serena cap a una vida amb menys reflectors i més propòsit. Encara que s'allunya dels actes oficials i dels compromisos institucionals, ha promès mantenir-se visible en el que realment importa: la defensa dels més vulnerables.