De tant en tant, una de les millors coses que es poden fer és perdre't. Hi ha moments en els quals és molt recomanable agafar una motxilla, marxar, i anar a relaxar-te, a estar en contacte amb la natura, a perdre's, en definitiva, tu i els teus pensaments. Un exercici molt aconsellable, que va molt bé pel cos i la ment, i que serveix per tornar amb les piles carregades. Una experiència que paga molt la pena, sol o en petit comité, un hàbit que fa sempre que pot una estimada cantant catalana. Qui? La Mariona Escoda. Des que la vam descobrir a Eufòria, la seva vida va canviar, la seva cara i la seva veu van enamorar els catalans, rendits al seu talent davant d'un micròfon i damunt d'un escenari. Però quan hi baixa, a la Mariona li agrada fer via i anar a voltar per algun indret preciós del nostre país. I si pot ser, pujar ben amunt, millor que millor, com li va passar l'any passat quan va afrontar el seu primer 3.000.

Quan no la veiem cantant, el més probable és que estigui amb les botes posades, amb pals a les mans i amb una motxilla a l'esquena, caminant cap amunt per alguna muntanya del territori. I ara, nova escapada, ben lluny, de la Mariona, que, com ella diu, "em vaig retirar fa uns dies al lloc on més feliç soc". En plena gira acústica d'aquest 2026, una gira que l'ha portat a llocs com Palafrugell, Ivars d'Urgell, Llorenç del Penedès o Calonge, els últims concerts els va fer el passat estiu, a finals del mes d'agost, quan va anar a Tàrrega i Santa Maria de Palautordera. Des d'aleshores, aturada en l'agenda, que reprendrà ben aviat, quan actuï el 17 d'octubre a Valls, i després, Sant Pol de Mar, Subirats i Salt. Abans, però, aquests dies on Escoda ha anat a un dels racons de món que la torna boja.

Una Mariona que fa poc va revelar el pànic escènic que va patir fa un temps, "Ni que fossin dues cançons en una gala, coses petitones, coses més grans, concerts meus, que era la cosa més divertida del món, vaig començar a patir-los. Una hora i vint de patiment continuat, d'acabar el concert amb la veu cansada d'estar prement i contenint. I aquí va ser quan vaig dir: "No m'està compensant. O sigui ho estic passant molt malament, i era un pensament molt intern fins que, per jo haver-li de dir a la meva mare, vol dir que m'ho vaig plantejar molt fort". Per això, aquesta sortida li haurà anat de meravella. On ha anat? Al Carlit, un lloc paradisíac, calma màxima i uns paisatges meravellosos. El millor destí possible per una escapada on el primordial era la calma i trobar-se a gust. Un lloc espectacular, on ha vist de tot, petits salts d'aigua, ànecs, camins... Ves clicant a la dreta per anar veient les diferents imatges de l'escapada de la Mariona:

Un lloc molt recomanable. Si no hi heu anat mai, ja trigueu, paga molt la pena.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!