La Mariona Escoda és una persona que viu amb passió la seva feina, que, valgui la redundància, més que una feina, és justament una passió. És el que té cantar des que és petita, gaudir al màxim cada vegada que ha pujat damunt d'un escenari o ha agafat un micro. La música és la seva vida, en tots els seus vessants, i ara es troba en un moment esplendorós, que assaboreix al màxim, i on toca tots els pals que pot. Després de donar-se a conèixer a la primera edició d'Eufòria, on ens va enamorar amb la seva veu i el seu talent, a la Mariona la podrem fruir aquest estiu al teatre, al Gaudí de Barcelona, amb l'obra 'No són maneres de tractar una dona', que s'ha instal·lat tot el mes de juliol. Una peça de luxe, amb llibret, música i lletra de Douglas J. Cohen, amb un repartiment de luxe, un clàssic del teatre musical que ha girat arreu del món, un musical de culte que, després de captivar públics d’arreu del món, acumula més de 200 produccions internacionals, i que compta, a banda de la Mariona, amb Marc Pociello, Xavi Duch i Anna Valldeneu com a companys damunt l'escenari.

A més, prepareu boli i llibreta, i ja podeu marcar en vermell algunes dates al calendari de les pròximes setmanes. Perquè Escoda es troba immersa en una extraordinària gira acústica durant aquest 2026. Després d'actuar a llocs com Sant Sadurní d'Anoia, Sabadell o Forès,  aquest juliol la veurem a Palafrugell, Ivars d'Urgell o Les Piles, i a l'agost, a Prades, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Tàrrega o Santa Maria de Palautordera, i a la tardor, a Valls o Sant Pol de Mar.

Com veuen, la Mariona no para de tenir concerts i pujar dalt d'un escenari. Ho porta fent durant anys i panys, i està molt acostumada a tenir al públic al seu davant i enamorar-nos davant d'un micròfon amb la seva presència a l'escenari i la seva veu encisadora. Però hi va haver un temps, no fa gaire, que no va ser així. Una època on les va passar magres, un moment dificilíssim que afortunadament, sembla que ja ha superat, i que ha compartit amb tots nosaltres. En una conversa al pòdcast La Ronda Perversa, del David Balaguer, confessa que el "gran triomf de la meva vida és haver pogut superar una època de pànic escènic molt forta". Imaginin què li va suposar, amb el que implica per a algú que es dedica al que ella es dedica.

Diu que de sobte, quan ella sempre havia estat molt tranquil·la, va començar a tenir "suors, tremolar, ansietat, angoixa". Li passava en qualsevol actuació, quan abans a ella no li havia passat mai, com a molt, uns nervis abans de començar, que marxaven. Però aquella època, no. "Era horrible, era el 'durant'. D'estar cantant i notar que no podia agafar l'aire que necessitava per poder fer la següent frase". Un any i pico treballant-ho per poder tornar a gaudir amb el que està fent:

I nosaltres que ens alegrem. Afortunadament, sembla que aquells moments de pànic han quedat enrere.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!